Què suposa ser la primera productora en fer una campanya per a TikTok Àsia des de Catalunya?
És un pas molt important per a nosaltres com a petita empresa audiovisual, ja que ens dona una gran projecció a nivell internacional i ens permet aconseguir ingressos per continuar fent altres projectes de cinema.
En què ha consistit la campanya?
En total hem creat 25 anuncis seguint la filosofia UGM, és a dir, com si fossin vídeos fets per l’usuari, i dividits en cinc categories per coincidir amb les mateixes de l’aplicació: ball, hashtags populars, situacions quotidianes, comèdia i tutorials. Alguns dels anuncis els vam rodar a Montcada, als barris de Font Pudenta i Terra Nostra. A l’equip hi han participat quatre montcadencs més, Elena Prado, la nostra ajudant de direcció, i Josep M. Alejandre, Clàudia Vila i Arnau Riera, que han fet d’actors.
Com van ser els inicis com a directors i productors?
El nostre primer gran projecte va ser ‘Manuel’, l’any 2016, un curt sobre el dol que va resultar premiat en diferents festivals. En aquesta professió, no t’acabes de creure el que fas fins que no reps algun reconeixement. El mateix any vam fer ‘Colgado’, un curt sobre l’assetjament escolar fet amb més mitjans i actrius conegudes. També va tenir bona acollida. En aquest cas, ens vam posar en la pell de l’assetjadora i no de la víctima per indagar què hi ha al darrera d’aquestes conductes.
El tema de l’assetjament escolar també és present a ‘Nosotros’.
Aquesta websèrie va ser fruit d’una col·laboració amb la Fundació Montblanc per a la promoció de la dona, que es va convertir en una eina útil per treballar amb els instituts temes com el bullying, la relació amb els pares, els micromasclismes i les amistats tòxiques. També va rebre premis i, quan puguem, gravarem la tercera temporada.
Quin tipus de cinema li agrada?
Aposto per històries que fan reflexionar el públic. Acostumen a ser relats durs, amb personatges que han de fer front a situacions difícils, com la pèrdua d’un ser estimat. No em surt fer comèdia, m’atrau més el drama.
Quins són els seus referents?
El cinema dels germans belgues Dardenne ens ha marcat tant al Roger com a mi. Utilitzen el pla seqüència perquè entenen que la vida transcorre en un sol pla, no hi ha talls entre el que passa en cada moment. Aposten pel realisme i el naturalisme i expliquen històries terrenals sobre la gent i els seus conflictes.
Encara hi poques dones directores.
És veritat, però cada vegada tenen més visibilitat. Admiro la cineasta Judith Colell. Va ser professora meva i em va ensenyar que la creativitat no té límits i que no s’ha de tenir por. Ella ens animava a cercar la nostra pròpia mirada com a directors, que no sempre passa per complir els cànons establerts.
Té algun nou projecte entremans?
Hem rebut una subvenció de la Generalitat per fer un curtmetratge. El títol provisional és ‘World of humans’ i és un drama amb tocs de ciència ficció on tornem a abordar el tema del dol i les diferents maneres de superar-lo.
Fa vida a Montcada?
Encara hi visc, al Pla d’en Coll, però la meva idea és marxar a Barcelona, on també volem llogar un local com a productora. Tinc molts bons amics i records de quan estava al Grup de Teatre La Salle Montcada –on vaig descobrir que m’agrada més estar al darrera de la càmara que a l’escenari– i sortia a la Rua de Carnaval amb l’AMPA i amb l’escola d’anglès April. També vaig col·laborar dues temporades amb Montcada Ràdio, fent un programa que es deia ‘What’s Up?’.