Nacions Unides alerta sobre una ‘crisi massiva’ de salut mental a causa de la pandèmia. Què n’opina com a especialista?
Hi estic d’acord. L’aïllament físic i social, les restriccions de mobilitat, la pèrdua d’éssers estimats, l’ansietat per la situació econòmica i la preocupació per la incertesa del futur està provocant patiment i angoixa a moltes persones, que s’incorporen com a nous pacients dintre d’una sanitat pública que ja tenia greus mancances en matèria de salut mental. Caldrá dedicar molts més recursos per atendre aquest augment de demanda si no volem ser una societat malalta.
Ha notat un increment de consultes arran de la Covid-19?
Sí. Tinc pacients que han empitjorat a causa de la pandèmia i d’altres que arriben per primera vegada al consultori, principalment amb trastorns d’ansietat i depressius.
Quins són els símptomes?
Les persones amb depressió manifesten apatia, tristesa, irritabilitat, anhedonia –incapacitat per gaudir de les coses que fan–, reducció de l’activitat i visió negativa del futur. L’ansietat comporta inquietud, preocupació, problemes de son i memòria i falta de concentració.
També té sanitaris entre els seus pacients?
Sí, uns quants. Tots presenten quadres d’estrès, esgotament físic i emocional, i certa frustració en veure que, malgrat els seus esforços, la pandèmia no s’atura. A la llarga, això provoca la síndrome del ‘burnout’ o ‘cremat pel treball’.
Després del confinament total, es parlava de la síndrome de la cabana. En què consisteix?
Aquest terme es refereix a la por a sortir al carrer que experimenten moltes persones després d’estar mesos a casa, especialment la gent gran, que no se sent segura fora de la seva llar. En l’actualitat aquesta síndrome s’ha reduït i, potser, ara tenim una confiança excessiva. La majoria de la gent sent la necessitat d’un contacte amb l’exterior, especialment els joves perquè són el grup d’edat que té un desig més gran de sortir i mantenir relacions socials.
Ara s’escolta molt la paraula ‘resiliència’. Què significa?
És la capacitat de fer front a una situació negativa a partir dels recursos psicològics que tenim cadascú. El punt de partida és acceptar la situació i posar-nos en marxa, evitant caure en el victimisme, que només suposa més patiment. Ser resilients ens pot ajudar a superar el període de pandèmia.
Què podem fer per ser més resilients durant la pandèmia?
En l’àmbit de la llar, podem aprofitar per compartir jocs amb els fills, parlar més amb la parella, cuinar, pintar... En fi, fer tot allò que ens faci sentir bé en funció dels nostres interessos. En l’àmbit de les relacions personals, hem de cuidar el contacte regular amb la família i els amics, ja sigui amb videotrucades, converses de guasap i alguna sortida puntual a l’aire lliure. Les persones en situació d’atur poden aprofitar per reciclar-se, reflexionar sobre els seus objectius laborals i fer una recerca de feina més ajustada als seus interessos. En definitiva, hem de buscar estratègies que ens permetin treure una part positiva d’aquesta situació.
Hi ha alguna cosa positiva en aquests crisi?
No podem generalitzar, perquè cada persona ho viu de forma diferent, però crec que hem après a valorar més les relacions socials, el temps en família, les activitats a l’aire lliure i el nostre entorn proper. I, sobretot, crec que la majoria hem fet una reflexió vital sobre el nostre present i els nostres objectius. I això sempre és bo.
462 visites
