‘La música es troba en l’origen de la vida’

Des que li van regalar el seu primer tocadiscos, als 14 anys, Juli Guiu no ha parat d’escoltar i descobrir músiques de tots els estils, països i èpoques, convertint-se en un expert i bastint una gran discoteca a casa seva, amb més de cinc mil documents –entre vinils, cassets i cedès. A principi dels noranta, va decidir abocar la seva passió per la música al programa ‘Aqualung’, que conduïa a Montcada Ràdio (104.6 fm) amb David Calvano. L’espai, un dels més veterans de la programació, va néixer amb la voluntat de divulgar músiques del món i descobrir artistes poc coneguts per al gran públic. La pandèmia no li ha impedit acudir a la cita setmana amb els oients i, des de fa un any, ‘cuina’ el programa des de casa seva gràcies a les eines que ofereixen les noves tecnologies –els podcasts es poden descarregar al web de montcadaradio.com. Amb 65 anys i a punt de jubilar-se, Guiu continua disposat a compartir les seves troballes musicals des de les ones de la ràdio.

El programa Aqualung de Juli Guiu ha estat el programa més antic en emissió, de de principis dels any 90
Laura Grau

Per què el nom ‘Aqualung’?
És el títol d’un disc del grup Jethro Tull, considerat un dels cent millors de la història del rock. L’aigua és vida i la música també es troba en l’origen de la vida. El naixement de l’univers –conegut com el ‘big bang’–, es pot considerar la primera explosió sonora, igual que el primer batec del cor d’una criatura, que ja marca un ritme. I, sens dubte, la música va ser primer que la paraula.
Quina és la música més ‘estranya’ que ha posat mai al programa?
Música feta amb pedres, una proposta del musicòleg Stephan Micus, que investiga l’origen de les melodies primitives. I en el marc de la música ètnica, recordo una bellíssima cançó de bressol a capella d’una tribu africana que em va tocar l’ànima, però que desgraciament vaig extraviar.
Com ha evolucionat l’espai en aquests gairebé trenta anys?
Aqualung ha viscut diferents etapes. Els primers anys, quan encara no hi havia Internet, punxàvem els discos que David Calvano i jo teníem a casa. Després em vaig quedar sol i vaig decidir potenciar la música ètnica, que m’atrau especialment perquè et permet conèixer la realitat de països llunyans. La incorporació al programa de la meva dona, Neus de Abril, va suposar un salt qualitatiu gràcies als seus treballats guions. I fa sis anys, vaig engrescar el meu fill Àngel, que va assumir la part tècnica.
Des de fa un any, l’espai el fa des de casa a causa de la pandèmia. Ha estat complicat?
Després de tants anys en antena, em sabia molt greu que es deixés de fer i, com soc un home a qui li agraden els reptes, vaig decidir intentar-ho amb l’ajut del coordinador de la ràdio local, Mario Azañedo. Gràcies als seus tutorials, vaig aprendre a fer el programa des de casa. Ara estem encantats perquè és més còmode i la qualitat és la mateixa que si fos presencial.
Ha canviat el format del programa en el nou context?
Amb el confinament, vam decidir sim­plificar-lo i només fem una pre­sentació inicial dels músics que escoltarem al llarg del programa i un comiat. Durant el confinament, la gent necessitava evadir-se i era més eficient llençar els temes sense grans explicacions.
Suposa moltes hores la preparació d’un programa?
Sí, però ho faig amb plaer perquè per a mi suposa un espai de realització personal. M’encanta navegar per Internet o visitar botigues de discos a la recerca de tresors musicals per compartir-los amb els oients. 
També fa programes monogràfics. En podrem escoltar algun aquesta temporada?
L’últim estarà dedicat al ‘theremin’, un curiós instrument electrònic que es controla sense necessitat de contacte físic. El seu so característic va ser molt usat a les pel·lícules de ciència ficció i suspens. He fet una selecció de bandes sonores que segur que molts oients reconeixeran.
Té altres aficions a més de la música? 
M’agraden la literatura, el còmic, la pintura, el dibuix, el senderisme, els viatges, la cuina…Podríem dir que soc una mica tastaolletes. Amb 16 anys, tocava la guitarra amb els amics en un grup de rock. Sempre he fet coses per amor a l’art. Vaig col·laborar amb El Cim, organitzant campaments d’estiu per a la canalla; vaig ser membre del Grup Ecologista de Montcada als anys vuitanta, i durant cinc anys, vaig estar a la junta de l’Abi.
Quin és el seu màxim repte?
Ser jo mateix. Ho vaig aconseguir fa temps i encara m’esforço per mantenir-ho.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari