‘Viatjar al Nepal va ser una bofetada de realitat’

Aficionada als viatges i amb una clara vocació solidària, Miren Rodrigo va viatjar l’any passat al Nepal per fer un voluntariat amb l’ong Ear Care Nepal (ECN), que desenvolupa programes de prevenció i cura dels problemes d’audició entre la població infantil de Katmandú i els seus voltants. L’experiència va marcar un abans i un després en la seva vida, que ja ha quedat lligada per sempre més a aquest país asiàtic, on ha apadrinat Nischal, un nen amb discapacitat audiovisual. Durant els mesos de confinament, Miren va tenir la idea de convertir el seu diari de viatge en un llibre per compartir les seves vivències i donar a conèixer la feina que està fent aquesta ong nepalesa en col·laboració amb Samsara Nepal de Galdakao (Biskaia), població on va néixer Miren fa 32 anys. Mestra d’educació infantil, viu a Mas Rampinyo des del 2011 i treballa a l’Escola Bressol Mitja Costa. Els beneficis de la venda del llibre es destinaran als projectes d’ECN.

Miren Rodrigo, amb el llibre 'Aasha, una ventana a la esperanza', un diari del seu viatge al Nepal

Per què va viatjar al Nepal?
Era un dels meus somnis i em va engrescar una amiga meva del País Basc, que va fundar l’ong Samsara Nepal arran d’un fet molt curiosós que li va passar i que demostra que a la vida no existeixen les casualitats.
Expliqui’ns la història.
Durant el seu viatge al Nepal, Bea va decidir apadrinar un nen d’un monestir budista. Quan el va visitar, va notar que l’infant no hi sentia bé. Preocupada, en tornar a casa, va buscar un otorrinòleg que pogués visitar-lo. Dels 17 missatges que va enviar a metges nepalesos, només va rebre una resposta, la de Milan Maharjan, que va accedir a visitar el nen. Aquesta doctora feia temps que s’estava plantejant fer alguna cosa per als més desafavorits des de la seva situació de privilegi.
Què va passar finalment?
El nen tenia una infecció greu a l’oïda esquerra, que es podia estendre al cervell, i Milan el va operar d’urgències a la clínica on treballava. No és una història al·lucinant? La connexió entre Bea i Milan va salvar la vida d’aquell infant i, alhora, va donar lloc a la creació de les dues ongs, que continuen ajudant els infants amb problemes auditius, en un país on la sanitat està en mans privades. 
Com va ser l’arribada al Nepal?
El xoc cultural és molt gran i et provoca sensacions contra­dic­tò­­ries. La pobresa i la brutícia dels carrers constrasten amb els colors dels vestits de les dones i l’esclat d’alegria dels nens. Els seus somriures tenen una llum especial. A Occident tenim moltes coses materials, però no hi veus expressions de tanta felicitat. Penso que està relacionat amb  el valor que li donen a l’espiritualitat.
En què va consistir el seu vo­lun­ta­riat?
El meu company i jo ens vam acoplar a l’equip d’ECN en els seus desplaçaments a les aldees per fer revisions auditives i xerrades preventives a les escoles. En cas de detectar algun cas greu, es parla amb la família del nen per ingressar-lo a l’hospital Star de Katmandú, on l’ong disposa d’una planta per operar els pacients i atendre’ls fins a la seva recuperació. Aquest servei ha estat possible gràcies a les aportacions de l’ong basca, que també ha finançat l’orfenat Ananda, destinat a infants discapacitats.
Com va ser la visita a l’orfenat?
Va ser una bofetada de realitat. Hi havia nens sense cames ni braços, i altres, amb problemes de ceguesa i sordesa. Un nen cec, Nischal, em va agafar la mà i no em va deixar anar durant tota la visita. Va ser un dia molt bèstia emocionalment. En tornar, vaig decidir apadrinar algun dels infants. La sorpresa va ser que em van assignar Nischal. Una nova demostració que les casualitats no existeixen.
Sent una gran admiració per la doctora Maharjan.
Sí, la seva història personal és molt potent. En contra de l’opinió de la seva família, va muntar l’ong, posant en segon pla la seva feina al sector privat. També va decidir contractar majoritàriament dones per treballar a l’entitat. La societat nepalesa és molt masclista i Milan els hi dona l’oportunitat de sortir fora de casa, formar-se i tenir un sou.
Totes aquestes vivències estan explicades al llibre.
Sí, les escrivia cada dia al meu diari de viatge. Vaig valorar que el seu contingut podria servir perquè la gent veiés aquesta realitat amb els meus ulls. L’he titulat ‘Aasha, una ventana abierta a la esperanza’, perquè estic convençuda que les coses poden canviar.
On es pot aconseguir?
A la botiga Moguda familiar, del carrer Major, o bé enviant un missatge al meu Instagram, @lunatikaperdia.

Deixa un comentari