‘Aspiro a fer arribar la meva música a la gent’
Apassionat per la música i la guitarra des de l’adolescència, Salva Criado es va formar a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu. Està avesat a cantar i tocar als llocs més diversos, des del metro i el carrer, fins a bars i petites sales alternatives de Barcelona i rodalies. Després de passar per bandes com La Heidi i El Circo de las Mariposas –amb gires per l’estat espanyol–, al 2014 va fundar el seu propi grup, Gala Cortés, amb el qual va publicar el disc de rock alternatiu ‘El temor de las medusas’. Sis anys després, l’artista dona una empenta a la seva carrera en solitari amb la publicació de ‘Terciopelo’, un treball on s’allunya de la sonoritat rockera i aposta per una faceta més melòdica i lletres introspectives. Amb 32 anys, Criado fuig de la música comercial i passatgera, per reivindicar-se com un cantautor que busca connectar amb un públic minoritari. El disc es podrà escoltar a les principals plataformes digitals a partir del setembre
Com arriba a la música?
Per pura diversió. Sempre m’ha generat una emoció especial. Ja de petit em dedicava hores a tocar les cançons que sentia per la ràdio amb la flauta de la meva germana gran. Amb 15 anys, vaig començar a rascar la guitarra de forma autodidacta. Després va venir l’època de tocar amb els amics i crear bandes com Nikeriendo, Penguin Race, La Máquina de Escribir i Elmo Sedean, aventures de les quals tinc records entranyables.
Quin camí va seguir per professionalitzar-se?
Vaig estudiar a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu. A tercer curs, em van començar a sortir feines com a músic. Recordo el meu pas per la formació de jazz Express Quartet i els grups La Heidi i El Circo de las Mariposas. Són experiències que em van posar en contacte amb músics professionals i em van permetre veure com funcionava aquest món.
Com ha estat el procés de creació del seu primer àlbum?
Va començar fa cinc anys, quan vaig marxar a viure a Barcelona, i neix arran d’una crisi personal que em va obligar a fer teràpia psicològica. Fins que un dia, vaig decidir substituir la medicació per una llibreta on escrivia sobre els meus neguits. Al mateix temps, feia llargues passejades per la ciutat, parant a escriure i a tocar quan em venia de gust. Al vespre, mostrava les meves noves cançons en petites sales alternatives. I sempre es produïa alguna connexió especial amb persones del públic.
Com definiria el disc ‘Terciopelo’?
L’espina dorsal del disc és la guitarra acústica i la veu, però també hi ha sintetitzadors, guitarres elèctriques, contrabaix, trompetes i cor de veus. He fugit de la sonoritat rockera i he apostat per una línia més melòdica. Vull arribar a un públic molt determinat que connecti amb les meves cançons, que parteixen de la introspecció i parlen de la vida i les relacions humanes. M’emmirallo en artistes com Antonio Vega, Manolo Tena, Ismael Serrano, Joan Manel Serrat i Sílvio Rodríguez.
Aquest treball és la seva carta de presentació com a cantautor?
Sí. També representa un pas més per aspirar a nous territoris. Fins ara he actuat a bars i locals amb el sistema de taquilla inversa, una fòrmula que em va permetre reunir una petita legió de seguidors i aconseguir els diners necessaris per enregistrar el disc. Només aspiro a fer arribar la meva música a la gent i poder oferir millors concerts, actuant en sales on el públic pugui gaudir de l’experiència de forma plena. I per això, has de cobrar una entrada.
És difícil viure de la música?
És com una carrera de fons. Hi ha hagut moments en què ho he vist negre, però ara començo a veure que és factible si diversifiques la teva activitat. La promoció de ‘Terciopelo’, el meu projecte més personal, no m’impedeix continuar vinculat a propostes que també m’interessen, com la banda d’Ernest Armengol, Matilda Blue, i el meu grup Gala Cortés, que publicarà un segon disc després de quatre anys inactiu. També col·laboro amb la cantautora Patrícia Atzur i, últimament, he fet de guitarrista per a algunes gravacions i he composat música ‘chill-hop’ per a plataformes digitals. Totes aquestes feines van sumant i, si tot va bé, aviat podré deixar de treballar de cambrer.
Una altra faceta és la de professor.
Vaig impartir classes de guitarra a l’escola Giravolt durant deu anys, i també una temporada a La Unió. M’agrada ensenyar perquè puc ajudar altres persones a expressar-se i sentir-se lliures a través de la música. De fet, encara tinc alguns alumnes que venen a casa.
El voleibol femení es consolida com a extraescolar als instituts locals
Designats per sorteig els integrants de les meses electorals per a les eleccions del 12M
L’associació de gent gran del Parc Salvador Allende recull 600 euros al festival de play-backs
Èxit de les II Jornades per la Diversitat Educativa, amb una recaptació de 5.200 euros
Famílies i professionals de l’educació reclamen més recursos per atendre la diversitat a l’aula
