‘Acceptar la diversitat ens fa millors persones’

Podem parlar d’un increment de les conductes lgtbifòbiques en els últims temps?
Les xifres de denúncies així ens ho indiquen, però igual que passa amb la violència de gènere, no podem determinar si la causa és un augment de la intolerància o bé una major consciència entre les víctimes de la importància de denunciar els casos de discriminació o violència. Sigui com sigui, la situació és preocupant i ens demostra que la conquesta dels drets és fràgil i que quedar molta feina a fer.
El Centre que vostè dirigeix a Barcelona és tot un referent.
Sí, tot i tenir només dos anys de vida, ens hem convertit en un punt de trobada, reflexió i visibilitat sobre la diversitat sexual i de gènere. Una de les claus del bon funcionament d’aquest servei municipal és que està gestionat per la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, que agrupa la major part de las organitzacions referents en la lluita pels drets del col·lectiu. Un altre punt fort és la nostra visió comunitària i arrelada al barri de Sant Antoni, on es troben les nostres instal·lacions.
De jove, va haver d’amagar la seva orientació sexual?
Als anys setanta, encara hi havia molts prejudicis a la societat.  No és que ho visquessis d’amagat, simplement no en parlaves. D’adolescent vaig tenir una nòvia fins que vaig descobrir que m’agradaven els nois. Coneixia persones de Montcada que també eren gais, però em sentia sol i no trobava referents. Això va canviar quan vaig anar a estudiar a l’escola Massana Barcelona, on vaig trobar un ambient més obert i vaig poder viure la meva sexualitat amb més llibertat.
És en aquesta època quan comença el seu activisme LGTBI?
Sí, em vaig fer soci del Casal Lambda, un referent per als gais i lesbianes del moment, i em dedicava a anar a les associacions de veïns explicant què era ser gai. Imagina’t! Però el meu activisme en aquells anys era més genèric i va néixer mentre estudiava a l’institut de Montcada en uns anys de gran efervescència política i social.
És en aquesta etapa quan s’implica en l’Associació de Joves en Atur?
Sí, va ser la meva primera gran escola com a servidor públic, que és la feina que sempre m’ha agradat fer. L’atur era ja una gran xacra social i no hi havia tants recursos com ara per afrontar-lo. La tècnica de Serveis Socials d’aleshores, Anna Olivé, ens va engrescar a un grup de joves a formar l’entitat per posar en marxa el primer pla experimental de promoció d’ocupació juvenil.
Com recorda aquella experiència?
Va ser una entitat puntera als anys vuitanta, que va arribar a tenir 600 socis de tots els barris. Aprofitàvem les potencialitats de cadascú per engegar propostes innovadores i atrevides, que van tenir força ressò mediàtic. Vam promoure la creació de vàries cooperatives i vam assessorar molts projectes que encara perviuen com la Fundació TriniJove. Tot allò va ser el gèrmen del futur Servei de Promoció Econòmica, tal i com avui el coneixem.
Què li sembla que s’hagi creat la Taula LGTBI+ de Montcada?
Em sembla fantàstic que hi hagi un grup de joves amb ganes de defensar la diversitat sexual i de gènere, que no pot quedar reduïda a unes sigles, sinó que ha d’abastar la pluralitat que existeix a la societat. Tothom té dret a expressar-se com se sent i a relacionar-se lliurament amb les altres persones, sense ser jutjat o etiquetat. Les etiquetes sempre són reduccionistes i no ajuden a entendre la complexitat de l’ésser humà. Acceptar la diversitat ens fa millors persones i ens pemet pensar les coses de manera diferent.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: