SOCIETAT
ENTREVISTES
XAVIER JOAQUIN, MODELISTA FERROVIARI

‘La meva passió pels trens i pel meu poble va unida’

Amb 53 anys d’edat, Xavier Joaquin és un autèntic apassionat del modelisme ferroviari. A casa seva té més d’un centenar de trens i dues maquetes, una de 26m2 on pot fer circular alhora una desena de trens a escala 1:87 i una altra, per a màquines d’1:32. Malgrat no tenir coneixements específics sobre modelisme, ell mateix ha fet els circuits de forma manual i autodidacta incloent-t’hi reproduccions d’edificis emblemàtics del municipi com l’estació de França, la Casa de les Aigües o l’església de Reixac. “El tren m’apassiona i també la meva ciutat; m’agradaria poder reproduir algun dia el carrer Colon amb les torres modernistes que hi havia des de l’estació fins a l’actual Ajuntament”, explica. Un altre dels seus desitjos és que la ciutadania conegui la història vinculada al tren a la localitat: “Hi ha moltes coses que es desconeixen i que ajudarien a entendre perquè tenim tantes vies al poble”.
17/09/2021 - Pilar Abián

Quan va començar la seva afició pel modelisme ferroviari?
Als 11 anys, quan els Reis em van portar un Märkling, un tren alemany, i vaig tenir la meva primera maqueta. En créixer, mica en mica, l’afició va quedar arraconada pels estudis, la feina i la manca d’espai, perquè necessites un lloc fixe on poder treballar a gust sense necessitat de muntar i recollir les vies cada vegada que vols fer circular els trens.
En quin moment recupera l’interès?
Al 2004, coincidint amb què es vam traslladar a la casa on vivim ara i disposava de l’espai necessari. Aleshores vaig tornar a fer la carta als Reis (riu). Més ben dit, els vaig dir als meus fills, que aleshores eren petits, que demanesin un tren per a mi. Va ser molt maco veure la seva cara quan vaig obrir el regal i van comprovar que jo també tenia la meva pròpia joguina.
És aleshores quan comença a fer l’actual maqueta a escala 1:87?
En principi la vaig fer petita, en comparació amb l’actual, de 1,40 m. per 2,80. Ara s’ha transformat en una maqueta d’uns 26 m2 amb 220 metres lineals de vies.
Deu n’hi do! I quants trens poden circular alhora?
Ben coordinats, podrien coincidir fins a 16. Però normalment en faig circular uns 10.
A la maqueta no li falta un detall: ponts, muntanyes, estacions...
Hi ha de tot, alçat, soterrament, estacions ocultes, d’altres amb quatre vies, zones de maniobres diferenciades i, fins i tot, un circuit d’alta velocitat, en què els trens poden anar a la velocitat fictícia de 300 Km/h.
Això requereix una inversió important, tant econòmica com personal.
El més car és la compra dels trens, però per fer la maqueta utilitzo molts materials reciclats: suro, cartró, plàstic... Quant a les hores que hi dedico, per a mi no és cap esforç és fer realitat el meu somni.


'Per fer les meves maquetes utilitzo molts materials reciclats'
 


A la festa de Terra Nostra ha presentat una maqueta 1:32, més gran que la convencional, que es pot muntar i desmuntar.
Aquesta mida és molt popular a Alemanya, però aquí és gairebé desconeguda perquè necessites tenir molt d’espai. Per això, el que he fet és dissenyar mòduls apilables més fàcils de manipular i traslladar.
Aquesta idea la vol dur també a l’Expo-fira de Lleida, dedicada al món del col·leccionisme.
Crec que pot ser un bon aparador per donar a conèixer com fer aquests mòduls amb l’objectiu que qui col·lecciona trens a escala 1:32 els pugui fer córrer i no els hagi de tenir sempre tancats en una vitrina. M’agradaria molt que Montcada, on tenim una entitat com els Amics del Ferrocarril, de la qual en formo part, acollís trobades perquè gent de tot arreu portés els seus mòduls i entre tots muntéssim un gran circuit. 


'Al voltant del tren hi ha una història centenària molt maca que hem de preservar'
 


A les seves maquetes hi ha constants referències a Montcada.
La meva passió pels trens i pel meu poble va unida i això m’engresca molt. Saber, per exemple, que la línia de Ripoll que passa pel barri on vaig néixer, Mas Rampinyo, està feta al revés que la resta, de muntanya cap a la ciutat i que no tenia permís per entrar a Barcelona morint l’estació de Bifurcació, per a mi és molt xulo.
Aquesta història la desconeixia.
Doncs n’hi ha moltes altres. Per exemple, la línia de França havia de ser de l’amplada europea, però des de Madrid es van imposar les ‘nueves varas’, el que es coneix com a ample ibèric. També, després de la Guerra Civil es va perdre una oportunitat històrica per unificar les línies, un tema llarg d’explicar. En definitiva, es parla molt del tren en negatiu per la demanda del soterrament de l’R2 i per la manca d’inversions però hi ha una història centenària molt maca que hem de preservar.

 

315 visites
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.