CULTURA
ENTREVISTES
MONTSE COLL, ASTROFOTÒGRAFA URBANA

‘Els éssers humans som pols d’estrelles’

La seva afició a la fotografia i al muntanyisme i la seva curiositat innata per aprendre coses van impulsar Montse Coll a iniciar-se en el món de l’astrofotografia fa un any i mig. Gràcies a la informació i els tutorials que neòfits i experts comparteixen a Internet i als llibres especialitzats, Coll ha assolit uns grans coneixements en aquest àmbit i, a les nits, des del balcó de casa seva, a Mas Duran, intenta captar objectes celestes situats al cel profund amb l’ajut d’una càmera acoblada a un telescopi. La contaminació lumínica, els núvols i la profusió de satèl·lits no li posen la feina fàcil, però la constància i l’esforç sempre tenen premi. Les seves espectaculars fotografies es poden veure al seu blog ‘Another cloudy night’ i al seu Instagram @mntscll. Nascuda fa 41 anys a Montcada i Reixac, ha cursat estudis del Graduat de Multimèdia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu somni és viure lluny de la ciutat per poder gaudir plenament del cel nocturn.
01/10/2021 - Laura Grau

Com va néixer la seva afició a l’astrofotografia?
Té una relació directa amb la meva afició a la fotografia i al muntanyisme. Quan estàs en un refugi de muntanya a la nit i tens l’oportunitat de gaudir del cel nocturn, t’adones de la gran bellesa que alberga. A la ciutat, la contaminació lumínica fa difícil gaudir-lo.
Però vostè ho ha aconseguit.
Sí, la veritat és que no creia possible poder captar imatges tan potents des del balcó de casa meva. Però, investigant i preguntant, vaig descobrir que podia obtenir fotografies de qualitat amb una càmera rèflex i un telescopi acoblat. La resta és paciència, temps –durant el confinament per la Covid en vaig tenir molt– i, sobretot, passió. Fer astrofotografia també és molt terapèutic i estimulant.
En quin sentit?
Observar l’univers et fa conscient que formes part d’una realitat infinitament més gran que la realitat diària. Els humans som pols d’estrelles, som tan insignificants enmig del cosmos que hauríem de relativitzar la nostra presència a la Terra i, sobretot, mostrar-nos més humils. Fenòmens com l’explosió del volcà de La Palma ens demostren que hi ha forces de la naturalesa que no podem controlar.
Què és el que més l’ha sorprès de la seva incursió en el món celest?
Gràcies a aquesta afició, he trencat la percepció que la nit és en blanc i negre. Altrament, és plena de colors. Les llargues exposicions amb la càmera i l’edició posterior de les imatges et permeten comprovar que hi ha cúmuls de gasos de diferents tonalitats i estrelles que són blaves, vermelles, grogues... Quan estàs tan pendent del cel, no pots parar de fer-te preguntes sobre l’origen de l’univers, què som i d’on venim. I el millor de tot és que no en tenim la resposta.
Quina és la seva foto més preuada?
Vaig aconseguir fotografiar la galàxia d’Andròmeda, situada a 2,5 milions d’anys llum. El seu nucli té tanta llum i està envoltat d’un gas tan tènue, que va ser molt complicat aconseguir-ne una imatge nítida. 
Té seguidors l’astrofo­to­grafia?
Hi ha moltes persones aficionades que fotografien el cel des de diferents parts del món. De fet, l’última explosió registrada a Júpiter no la va captar la NASA, sinó un aficionat del Brasil des de casa seva. És molt gratificant com­partir experiències i coneixe­ments en aquesta comunitat virtual perquè t’ajuda a avançar. Sempre dic que Internet ha permès desprofessionalitzar o des­mitificar algunes feines. Òbviament la formació acadèmica és important, però la passió per aprendre pot obrir-te molts camins nous amb les eines que tenim a l’abast.
Vostè és una persona emi­nentment autodidacta.
Soc una persona inquieta i curiosa amb tot allò en què l’art i la ciència van de la mà. L’astrofotografia n’és un clar exemple. 
Quins són els seus referents en l’àmbit científic?
La llista és heterògenia, però, sobretot, l’especialista en astro­nomia i astrofísica, Joan Anton Català. Té una gran capacitat d’alimentar la passió per la ciència i el coneixement, tal com fan els bons mestres. 
Ha pensat dedicar-s’hi profes­sionalment?
Sí, és clar. Crec important brindar l’oportunitat a tothom que estigui interessat a obrir una finestra a l’univers del qual formen part i que, malauradament, la llum de les ciutats ens ha fet oblidar. 

345 visites
Montse Coll, al balcó de casa seva, amb l'equip que fa servir per fotografiar el cel nocturn
Montse Coll, al balcó de casa seva, amb l'equip que fa servir per fotografiar el cel nocturn.
Foto: Laura Grau
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.