‘La fotografia m’ha ajudat a tirar endavant’
Amb motiu d’una nova edició del festival PhotoMontcada que organitza aquesta tardor l’Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac (Afotmir), parlem amb Òscar Barcons, un dels puntals de l’entitat, que s’ha convertit en un referent en el món de la fotografia, tant a Catalunya com a fora, gràcies als nombrosos premis obtinguts en certàmens nacionals i internacionals. Barcons, de 60 anys i veí de Mas Rampinyo, es va vincular a l’Afotmir el 1998 arran de la seva participació en un dels cursos de l’entitat. La fotografia el va ajudar a superar les seqüeles d’una greu malaltia que va estar a punt de costar-li la vida i el va obligar a abandonar la seva vida laboral amb només 33 anys. Des de 2011, ocupa el càrrec de secretari de l’Afotmir, tasca que compagina amb la seva passió per la fotografia. Recentment hem pogut veure els seus treballs en una mostra sobre La Cerdanya, lloc on estiueja, i una altra sobre els vehicles de l’associació Amics dels Clàssics de Montcada
L’Afotmir ja té 34 anys d’història i continua activa. Quin és el seu secret?
El treball en equip –cadascú té una feina assignada– i la constància. Tenim al voltant de 300 socis, 170 dels quals participen habitualment a les activitats que proposem de manera setmanal. Hi ha poques entitats fotogràfiques a Catalunya que siguin tan actives com la nostra. És per això que tenim molts socis que provenen d’altres poblacions.
Com ha afectat la pandèmia a l’activitat normal de l’entitat?
Hem hagut de reinventar-nos i buscar noves formes de comunicació, potenciant les noves tecnologies. La limitació d’aforaments ens ha obligat a oferir molts dels nostres tallers de manera telemàtica i la resposta dels socis ha estat positiva. De fet, la mitjana de participants ha crescut respecte els cursos presencials. Està clar que la formació en línia ha vingut per quedar-se.
Com es va aficionar a la fotografia?
Si m’agrada la fotografia és en part gràcies a la meva dona, que em va animar a apuntar-me a un dels cursos de l’Afotmir, i al professor que em va tocar, Cosme Oriol. Ell en va encomanar la passió per aquest art que, des de llavors, forma part de la meva vida i, en certa manera, m’ha ajudat a tirar endavant després de la malaltia.
'Hi ha poques entitats fotogràfiques a Catalunya que siguin tan actives com la nostra’
Què li va passar?
Al 1995, em van detectar un tumor a la part baixa de la columna. No era maligne, però creixia a gran velocitat i no es podia extirpar. Tenia molt dolor i no podia caminar. Els metges no sabien com aturar allò. Finalment, van aconseguir reduir el tumor amb radiació. Tot plegat, m’ha deixat algunes seqüeles físiques, com insensibilitat a les cames i dolor crònic. Malgrat tot, dono gràcies que no m’he quedat en cadira de rodes. La fotografia m’ha servit per no pensar tant en la malaltia i tenir una ocupació.
Quin tipus de fotografia li agrada?
M’agrada fotografiar paisatges i també activitats esportives. Vaig sovint al Canal Olímpic de La Seu d’Urgell a fer fotos de piragüisme perquè allà pots estar assegut i captar imatges molt potents. El retrat no m’atrau tant, potser perquè sóc una persona més aviat tímida.
Vostè va viure el pas de la fotografia analògica a la digital.
Sí, quan vaig començar revelava les fotografies al laboratori que em vaig muntar a casa. És un procés màgic veure com emergeixen les imatges al paper després de fer tot el procés. Era molt laboriós i, fins i tot, algun dia sortia marejat de l’habitació per l’olor dels líquids, però tenia el seu encant. La fotografia digital és més ràpida i neta i t’hi acostumes ràpidament.
Tampoc existien programes com el Photoshop. Se n’abusa avui dia?
En la fotografia artística, l’autor té molta llibertat per manipular la realitat gràcies als programes de tractament d’imatges. Pots canviar el cel si no t’agrada, afegir una persona allà on no hi havia ningú,… Però ho has de fer amb gràcia, sinó el resultat pot ser molt barroer.
Com veu el futur de l’entitat?
Em preocupa que la gran majoria dels socis són persones jubilades i caldria incorporar gent més jove que en garantís la continuïtat.
Alguna primícia?
A partir de novembre, disposarem d’un nou web més modern –l’anterior era un blog que s’havia quedat obsolet–, on els socis podran penjar les seves fotografies per participar als concursos socials de cada mes i fer altres gestions, com reservar l’estudi de fotografia. La pàgina es diu afotmir.cat i encara està en fase de proves.
En marxa la Fira del Llibre i la Rosa al carrer Major amb una quarantena de parades
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
El II Festival Infantil i Juvenil supera les millors expectatives
El concurs de punts llibres rep 1.260 creacions