SOCIETAT
ENTREVISTES
MIGUEL SALGUERO I HERMINIA BLANCO, VOLUNTARIS DE LA CREU ROJA

‘Com a voluntari m’he sentit sempre apreciat i valorat’

La Creu Roja Montcada-Cerdanyola-Ripollet celebra enguany el seu centenari i, per commemorar aquesta històrica efemèride, ha organitzat diferents actes, entre les quals una exposició itinerant amb imatges fotogràfiques i objectes de tota mena vinculats a l’ong, que durant els propers mesos passarà pels tres municipis. Alguns dels records que s’exposen, com ara antics uniformes i medalles, pertanyen al voluntari més històric de l’agrupació, el veí de Terra Nostra Miguel Salguero, qui fa cinquanta anys que va entrar a la Creu Roja, pràcticament tota una vida. El seu exemple també s’ha estès a la família directa ja que tant la dona, Herminia, com els tres fills, Miguel, Immaculada i Sonia, han estat o continuen sent –en el cas de la mare i de la filla gran– voluntaris de l’ong. Miguel mostra amb orgull les seves fotos de record, tot enyorant els anys de sanitari voluntari, els llaços d’amistat teixits durant tant anys i la banda de música del cos, de la qual va formar part
05/11/2021 - Pilar Abián

Miguel, quan va decidir fer-se voluntari de la Creu Roja?
Vaig entrar al febrer del 1971, cinc anys després d’haver arribat a Montcada. En inici, el que jo volia era tocar en una banda de música i preguntant per Ripollet, on treballava aleshores, em van dir que la Creu Roja en tenia una i m’hi vaig presentar. Aleshores la seu encara estava a l’edifici vell, al mateix carrer on és ara, però al número 17; al 1982 es va traslladar al 25.
Quin instrument tocava?
La trompeta, el clarinet, el trombó i el bombardí. Vaig començar de jovenet, quan encara vivia al meu poble, Orjiba (Granada), i a la mili, vaig ser caporal corneta. Quan vaig entrar a la Creu Roja, la banda feia goig i ens cridaven per actuar a molts esdeveniments. Amb els anys, però, va anar perdent força fins que va desparèixer a mitjan dels anys 80.
Però a la Creu Roja no tot era tocar a la banda.
I tant que no! La tasca principal era l’atenció sanitària. En aquella època l’assistència primària no era com la que tenim ara. Quan algú prenia mal, anava a ser atès a la Creu Roja, que també s’encarregava del transport sanitari i de traslladar els malalts a la Vall d’Hebron o al Taulí. D’altra banda, fèiem serveis preventius, en la línia del paper que ara té Protecció Civil.
Vostè tenia coneixements sanitaris?
No, però els voluntaris rebíem cursos de formació sobre primers auxilis. També ens ensenyaven a fer tasques de rescat. Recordo simulacres a Collserola i a Terrassa. Passàvem el cap de setmana a la muntanya, dormint a tendes de campanya, tota una experiència. 
Quant temps dedicava a la setmana a fer el voluntariat?
Hi anava els dies festius. Entre setmana, els torns els cobria el personal assalariat. Els caps de setmana també hi havia professionals i els voluntaris els donàvem suport.
Quins records conserva d’aquella època?
Molts i tots bons! Sobretot, el bon clima amb els companys, allò era una família. Sempre m’han fet sentir apreciat i valorat. També és cert que he estat molt complidor i que fins a la jubilació, vaig estar a disposició de l’ong. 
Després de complir els 65 anys, quina relació hi ha mantingut?
He seguit com a voluntari però amb menys dedicació. Fent acompanyament de persones grans, ajudant al menjador social de l’Alzina o ocupant-me del manteniment dels vehicles. Ara hi segueixo de forma testimonial, els anys no perdonen.
La seva família és tot un exemple per a la Creu Roja, tant la dona com els tres fills també han format part de l’ong. Herminia, vostè quan es va fer voluntària? 
Ara fa 15 anys. En entrar-hi, vaig fer un curs d’assistència a persones grans per dur a terme tasques d’acompanyament. I també he estat sis anys al menjador social.
És una tasca gratificant?
Per a mi, molt. M’agrada poder ajudar i he viscut experiències molt maques. Vaig estar cinc anys fent el voluntariat amb la senyora Maria Masagué, de Mas Rampinyo, fins que va morir, al 2018, i tinc un record inoblidable. Ella i la seva família em van acollir amb molta estimació, amor i respecte. La relació que acabes establint amb els usuaris és molt humana i tendra; agraeixen molt la tasca que fem.
La nissaga Salguero Blanco té continuïtat a la Creu Roja. Una de les seves filles segueix a l’ong.
Sí, els altres dos ho van deixar per motius familiars i laborals, però l'Imma ha continuat i actualment és la secretària del comitè de direcció de l’ong. Combina el voluntariat amb la seva professió d’infermera. 

207 visites
Miguel Salguero, de 78 anys, amb la seva dona, Herminia Blanco
Miguel Salguero, de 78 anys, amb la seva dona, Herminia Blanco.
Foto: Pilar Abián
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.