‘Hem d’educar en la igualtat per acabar amb la violència’
Respecte i igualtat. Cati Olid és la tècnica de l’Oficina d’Atenció a la Dona (OAD), un servei municipal ubicat a la Casa de la Vila que ofereix informació i assessorament a les dones sobre temes diversos, a més d’ajudar les víctimes de violències de gènere. Olid és llicenciada en Dret i, al llarg de gairebé quatre dècades a l’Ajuntament, ha treballat en diverses regidories, sempre vinculades a l’Àrea Social. Activista en el moviment feminista des de ben jove –ja va participar a les primeres jornades catalanes de la dona als anys 70– fa més de vuit anys que és la cara visible de l’OAD. Durant tot aquest temps, ha ajudat centenars de dones a empoderar-se i recuperar la seva autoestima després de viure una situació traumàtica. A pocs mesos de la jubilació, Olid assegura que el balanç és molt gratificant, tot i que reconeix que li ha costat aprendre a gestionar l’estrés emocional que comporta la seva feina.
Cati Olid és la tècnica de l'Oficina d'Atenció a la Dona de l'Ajuntament
Sílvia Alquézar
Les brutals agressions sexuals que s’han produït recentment a Catalunya han evidenciat fins a quin punt és urgent afrontar les violències contra les dones. Què està fallant?
Moltes coses. El sistema patriarcal és perfecte per perpetuar la dominació de l’home sobre la dona i, en aquest context, és impossible que desaparegui la cultura de la violació. D’una banda, partim del fet que tenim impregnat històricament a l’imaginari col·lectiu que les dones som propietat dels homes i que, per tant, poden fer amb nosaltres el que vulguin. De l’altra, també existeix un factor econòmic, ja que la desigualtat i la precarietat laboral li suposa un gran estalvi al sistema i és una manera d’imposar el seu poder sobre les dones. El sistema econòmic capitalista i el patriarcat heterosexual es necessiten i se sustenten.
Ara hi ha més casos d’agressions sexuals?
Totes les dones hem patit alguna vegada a la nostra vida alguna agressió sexual. A qui no l’han magrejat en el transport públic, li han dit una floreta o li han fet un petó forçat? El que passa és que ara, i en això hem avançat, es comencen a visibilitzar els casos, però encara queda molt a fer perquè, a dia d’avui, només es denuncien un 18% de les agressions.
Quan parla de denunciar, es refereix a anar a la justícia?
La via judicial és un camí difícil i complicat pel caire masclista de l’estructura judicial, que no s’ha de descartar, però també em refereixo al fet que surti a la llum pública a través dels mitjans de comunicació, els grups de dones… Les agressions sexuals, com en el seu dia va succeir amb els maltractaments, han de deixar de ser un tema privat per esdevenir un afer públic.
El codi penal s’ha de reformar i endurir?
El fet de considerar la violació amb penetració més greu reflecteix una ideologia patriarcal, ja que està sustentat en l’acte de la procreació. Les feministes volem que es penalitzi l’acte de violació del cos de la dona, més enllà de si hi ha penetració o no. D’altra banda, la sanció és necessària, però també és important indemnitzar la víctima a tots els nivells, garantint-li una recuperació social i psicològica.
Se supera una agressió?
Es pot arribar a superar, a sobreviure, però és més complicat pels afegits que comporta. A més de refer-se de l’agressió en si mateixa, la dona ha de fer front a altres condicionants com el sentiment de culpabilitat –si no haguessis passat per aquí, si no fossis així vestida, si no t’haguessin emborratxat– i el rebuig social perquè, en el més intern del nostre subconscient cultural, patir una violació és un deshonor.
La falta d’educació sexual acaba portant violència sexual?
No es tracta d’educació sexual, sinó d’informació i conscienciació sobre els drets de la dona. La violència sexual no està vinculada a la sexualitat, això és molt important remarcar-ho. Una justificació masclista de la violació és que els homes, per la seva naturalesa, no es poden controlar, però no hem de centrar els nostres esforços en el fet que els homes aprenguin a controlar els seus impulsos, sinó en el d’ensenyar a respectar els drets de les dones i la seva llibertat. No és un problema d’educació sexual, sinó d’educació en la igualtat.
Si violen a una, ens violen a totes?
Per suposat. No és una frase pamfletària. Quan violen una dona, a la resta ens fiquen la por al cos i fa que ens autolimitem i entrem en una situació de terror que ens impedeix sortir i fer la nostra vida. En definitiva, ens fan sentir més dèbils i vulnerables i, per aquest motiu, hem de dir prou i visibilitzar qualsevol agressió per destruir la ideologia patriarcal.
Actualment en portada
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
‘El barri que envoltarà el futur hospital estarà connectat al municipi i dotat de serveis’