CULTURA
ENTREVISTES
POL QUINTANA, REGIDOR DE TEATRE

'Sense la feina del personal tècnic, no hi hauria cultura'

Pol Quintana (Barcelona, 1983) porta el teatre a la sang. Els seus records d’infantesa estan units al Cercle Catòlic de Gràcia –als sis mesos ja va fer de nen Jesús als Pastorets– i al Teatre Regina, on corria entre bambolines de ben petit mentre el seu pare, Josep Mota, assajava amb la companyia La Trepa. Tot i participar en diversos muntatges com a actor, aviat es va sentir atret per la part menys visible del món teatral, la que realitza el personal tècnic. Amb una dilatada trajectòria professional, recorda amb especial estima els seus inicis amb La Cubana i els 10 anys que va treballar amb el Mag Lari. Va ser en l’últim espectacle de l’il·lusionista on va conèixer la seva parella, l’actriu i ballarina Griselda Astudillo, amb qui va obrir el 2014 una escola de ball i teatre al municipi. Recentment, l’hem vist de regidor al programa ‘El llop’ de TV3 i, el 27 d’abril, ha estrenat amb La Perla 29 l’obra ‘Unes abraçades insuportablement llargues’.
29/04/2022 - Sílvia Alquézar

En què consisteix la feina d’un regidor de teatre?
Un regidor és l’enllaç entre els equips tècnics i els artístics. Fem moltes funcions, com ara solucionar els problemes de cada departament, preparar la sala d’assaig, controlar els horaris de la companyia, disposar que tot el material estigui al seu lloc... En definitiva, és el director d’orquestra que vetlla perquè tot surti bé durant els assajos i quan l’obra està en cartellera. 
Com van ser els inicis amb La Cubana?
Jo havia anat a molts bolos amb el meu pare, però amb 17 anys em va sorgir l’oportunitat de participar a l’espectacle ‘Una nit d’òpera’, al Teatre Tívoli. En un principi, em van contractar només per gestionar, juntament amb deu companys, una gravació on participaven més de 500 figurants, però després vam continuar la meitat de l’equip una vegada l’obra es va estrenar. Va estar en cartellera un any i mig! A partir d’aquí, vaig anar enllaçant feines una darrera de l’altra. 
Fins que va arribar l’etapa amb el Mag Lari, durant la qual no només feia de regidor sinó que també era el seu assistent a l’escenari.
Sí. Vaig entrar de segon regidor i mai m’hagués imaginat que acabaria fent el paper de l’ajudant del Mag Lari. Feia sortir un tècnic perquè sempre ha volgut trencar l’estereotip de la noia assistent. Aprofitava per fer bromes quan entràvem i sortíem a escena per preparar els números i, si funcionaven, quedaven instaurades en l’espectacle. I així és com el meu personatge va anar creixent. Tinc molt bons records d’aquesta etapa. Vaig agafar confiança i, sobretot, vaig aprendre a passar-m’ho bé damunt l’escenari.
Recentment, l’hem vist al programa de TV3 ‘El llop’, un format a cavall entre el concurs, el reality i la divulgació cultural per representar el clàssic ‘Terra baixa’, d’Àngel Guimerà, amb actors amateurs. Ha estat tot un èxit.
Sí, estem molt contents. Ha estat una experiència molt positiva. La idea era buscar gent del teatre amateur per fer un muntatge professional i, alhora, gravar tot el procés per emetre-ho per televisió. Són dos mons que conec de molt a prop perquè he treballat en els dos àmbits. 
L’espectacle ara està de gira.
Sí, i també està sent un èxit. En alguns indrets, les entrades s’han acabat en hores.
Com va arribar a ‘El llop’?
A través de La Perla 29, una productora de teatre amb la qual estic treballat en els darrers temps. La Perla ha estat darrera de tota la producció del muntatge.
Amb aquesta productora, acaba d’estrenar un nou projecte. No li falta la feina.
Quan acabes un projecte, tornes a obrir-te al món, aquesta és la vida de l’artista i del tècnic. La incertesa és inherent a la nostra professió. Tot just abans de la pandèmia, en el pitjor moment –però això no ho podíem saber–, vaig decidir fer un pas al costat a l’escola de ball que havia muntat amb la meva parella i tornar al món teatral. Van ser uns mesos difícils per a la cultura, però ara sembla que comencem a remuntar.
El teatre gaudeix d’una bona salut?
Crec que a Catalunya hi ha molta gent capacitada que s’hi dedica, però no hi ha prou recursos. Per desgràcia, la cultura no és una prioritat, tot i que és un bé essencial que s’hauria de cuidar molt més. 
S’ha de donar més visibilitat a la feina del personal tècnic?
I tant! Sense la feina del personal tècnic, no hi hauria cultura. Durant la pandèmia, se’l va excloure de les ajudes, quan és un sector que funciona com el dels artistes, amb contractes d’obra i servei. És important reconèixer la seva feina i promoure la seva estabilitat laboral. 

392 visites
Pol Quintana, en un pati de butaques d'un teatre
Pol Quintana, en un pati de butaques d'un teatre.
Foto: German Rubies
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.