Com va començar el seu vincle amb l’esport?
De petita em passava totes les tardes al pavelló municipal encadenant un entrenament rere un altre de bàsquet i de gimnàstica de competició, el meu esport favorit d’infantesa. Encara recordo la sensació de controlar el cos a l’aire. Vivia amb una gran emoció els dies de les competicions i sempre ho donava tot. Al final va ser inevitable que acabés estudiant INEF a Lleida.
Va començar a córrer tard.
Va ser al poc de néixer la meva filla petita al 2014. Tenia necessitat del moviment continu. Al principi tot era estrany, el cos no estava adaptat i em costava, però sempre m’agrada donar oportunitats a les coses i vaig insistir i, al final, m’hi vaig enganxar. Dos anys més tard, vaig entrenar-me per participar a la Marató de Barcelona sense que ningú ho sabés.
I sempre, supeditada als horaris de la família.
Aquesta pressió és la que em fa tenir l’adrenalina al màxim. Sovint aprofito les franges horàries que em queden lliures mentre deixo els meus fills a una activitat i els passo a recollir després.
Quina és la sensació que l’envaeix mentre entrena i competeix?
És pura passió. Allibero endorfines, que em generen benestar, i em trobo amb mi mateixa.
És passió, però també sacrifici.
Requereix una planificació prèvia per conciliar la vida de família nombrosa. Tinc la gran sort de tenir una parella amb qui puc comptar per tot. Si t’apassiona alguna cosa, ha de formar part de les teves prioritats i marcar-te una rutina setmanal. Tant se val si toca sortir de nit, de matinada o amb pluja.
Quina és la seva millor qualitat?
Tinc quilòmetres d’optimisme! (riu). Sempre em diverteixo. Tot i que hi ha moments durs i complicats, en trec una lectura positiva. Cada cursa nova que faig és una oportunitat per veure com respon el meu cos.
‘L’experiència ajuda a dosificar-te, però el factor més important és el psicològic. Has de ser molt forta’
Quina és l’exigència afegida de les curses de muntanya?
A diferència de les d’asfalt, hi ha més variables. Has d’estar més despert, mirar de treballar la força, la musculatura… Ser conscient del teu rendiment i la necessitat de millora.
Algun secret, pel que fa a l’alimentació?
Tinc un estòmac de ferro! És una sort, amb molt poca cosa tinc una gran capacitat de resistència.
Com més llarga és la carrera, més intensa és l’experiència?
L’experiència ajuda a dosificar-te, però el factor més important és el psicològic. Has de ser molt forta per no defallir.
Quina és la carrera que més ha gaudit?
La Transvulcania, una ultra- marató que es disputa a l’illa de La Palma, de 74 km i amb un desnivell de més de 4.000 metres.
És addictiu córrer aquestes proves tan dures?
Té més a veure amb l’esperit de superació. Quan arribes a la meta, el moment de satisfacció és més gran.
Com viu la seva feina com a professora a l’INS la Ferreria?
Intentes impregnar l’alumnat de l’esperit de constància i superació, animant-lo a practicar activitat física. També organitzo sortides perquè descobreixin els entorns naturals de Montcada.
Quins són els seus propers desafiaments?
Fer un bon paper al campionat de Catalunya per equips ultra trail al juny. Cada relleu és de 60 Km. I també vull provar-me en les curses verticals, que són molt explosives.
