‘Formar part de l’ADF és una filosofia de vida’

Aquest estiu, mentre bona part de la ciutadania gaudeix de les vacances, més d’una quarantena de voluntaris –tant de l’Associació de Defensa Forestal La Serralada com de Protecció Civil– vetllaran per protegir els nostres boscos. Una d’aquestes persones serà Mireia Trias, de 40 anys, qui viurà el seu tercer estiu a l’ADF La Serralada. “Per a mi, no és cap sacrifici, m’hi trobo molt a gust”, explica, tot afirmant que el contacte amb la natura és la seva passió. De fet, Mireia va estudiar formació professional en aprofitament forestal i va viure a la muntanya durant dotze anys, a espais com el Montseny, la Garrotxa, el Moianès o el Baix Empordà, fins que al 2019, va tornar a Montcada. “Estava passant per un moment personal dur i em va costar adaptar-me a la vida de la ciutat; entrar a l’ADF va ser la meva salvació, em va donar la vida”, assegura, tot lloant l’equip humà de l’associació. “Som com una gran família que comparteix la mateixa filosofia de vida”, conclou.

Mireia Trias va entrar a formar part de l'ADF La Serralada ara fa tres anys
Pilar Abián
Recorda el primer dia que va arribar a l’ADF?
I tant! Estava molt nerviosa, no coneixia ningú. Tampoc havia estat mai a cap associació de defensa forestal. A través de coneguts, coneixia la del Montseny, però aquesta no té res a veure, és molt gran i compta amb un equip molt potent. 
Quin és el principal requisit que ha de complir una persona voluntària?
Per a mi, vocació i implicació, perquè hi dediquem moltes hores. Especialment, la campanya d’estiu és molt dura. Sacrifiquem les vacances i les parelles es queden a casa, mentre nosaltres anem a apagar focs. Per sort, el meu company és aficionat a l’escalada i m’entén perfectament.
Com concilia la vida familiar amb el voluntariat?
De moment, m’organitzo bé. Tinc una filla de 6 anys i aprofito quan va a l’escola per venir aquí. A l’estiu, com tinc la custòdia compartida amb el pare, els dies que està amb mi els hi dedico plenament i la resta són per a l’ADF. A la meva filla li agrada el que faig. A més, està molt conscienciada i mentalitzada de com s’ha de tractar el bosc. 
Ha heredat la seva passió.
Crec que sí. De fet, és el mateix que he viscut jo. El meu pare ve de família pagesa i, des de ben petita, em va transmetre la seva estimació per la natura i la terra. Són valors que m’han marcat com a persona.
El meu pare ve de família pagesa i, des de ben petita, em va transmetre la seva estimació per la natura i la terra
En què consisteix la tasca de l’ADF?
És molt diversa i varia en funció de l’estació. A l’hivern, sobretot es tracta de fer el manteniment dels camins forestals. Desbrossem, netegem i vigilem activitats com la caça i la pesca per garantir que es practiquin d’acord amb la normativa. Sobretot es tracta de vetllar per la preservació de l’espai natural i de preparar el terreny per a l’estiu. Quan arriba la calor –que cada vegada s’avança més–, comencem la campanya forestal de vigilància i prevenció incendis. 
Una funció també important és fer pedagogia. Com respon la ciutadania quan es marquen límits a l’espai natural?
N’hi ha de tot. Ens trobem amb gent respectuosa que entén que li diguis que determinades coses no es poden fer i d’altres, que no. En cas de conflicte, nosaltres derivem l’actuació a la Policia Local, que és l’autoritat competent. A més, ara ha entrat en funcionament la unitat de medi ambient, així que la vigilància estarà més reforçada.
Per poder fer totes aquestes tasques els voluntaris s’han de formar. Quina mena d’instrucció reben?
Primer hem d’obtenir el carnet verd, a través d’un curs sobre prevenció i treballs forestals. I a continuació, el carnet groc, que ens prepara per intervenir en incendis. També fem cursos sobre protocols d’actuació, conducció d’emergència i ús de motoserra, entre d’altres. 
En quants focs ha intervingut?
No els tinc comptats, però diria que l’any passat, en més d’una trentena.
I no li fa por el risc que corre?
Quan estàs davant d’un incendi has d’estar molt alerta i ser conscient de la seva magnitud. Enmig d’un foc hi ha fum, diòxid de carboni i temperatures d’entre 40 i 50 graus. És dur, però precisament la formació que rebem té com a objectiu minimitzar els riscos personals.
Creu que la gent és conscient del sacrifici que fan?
Crec que no, que hi ha força desconeixement del que són les ADF, tot i que cada vegada anem prenent protagonisme, perquè els incendis són més grans i les dotacions de bombers no donen a l’abast.
I no només els veiem apagant focs.
És cert, també fem altres intervencions. Per exemple, en casos com la riuada del 2020, la tempesta Glòria o la pandèmia. Estem a disposició de les autoritats per ajudar la població sempre que sigui necessari.

Deixa un comentari