‘La caricatura va unida al pensament crític’
Ernest Priego (Barcelona, 1966), veí de Terra Nostra, és un dels onze autors de l’Estat espanyol seleccionats per participar en l’antologia Caricaturistas de profesión, editada per Nórdica Libros. El volum reivindica la feina dels creadors de caricatures, un gènere cada vegada més absent a la premsa escrita i digital, que reflexiona sobre l’actualitat a partir de la distorsió dels seus protagonistes. Priego va entrar en el món de la il·lustració de forma autodidacta i la seva primera feina en aquest àmbit va aparèixer de forma casual. A principi de 2018, va començar a treballar per a la revista d’humor gràfic El Jueves. Paral·lelament, col·labora com a il·lustrador i dissenyador amb la secretaria de comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO de Catalunya. La seva tasca creativa –que es pot veure al blog Dibustracion– li ha merescut diferents premis com el trofeu de plata del concurs World Humor Awards de la ciutat italiana de Salsomaggiore (Itàlia).
Quan va descobrir que tenia talent per al dibuix?
Quan era petit, vaig haver de portar un aparell ortopèdic en una cama i, com no podia sortir a jugar, em passava moltes hores a casa, llegint els còmics que em deixava una veïna i intentant copiar-los i, més tard, fent els meus propis dibuixos. Ja d’adolescent, vaig guanyar un premi al Saló del Còmic de Barcelona per una historieta i vaig participar en la creació del fanzine Barzelona, que va tenir un cert renom i del qual van sortir grans il·lustradors com Paco Nájera.
Com van ser els inicis?
Amb 18 anys, una persona que va veure dibuixos meus exposats en un bar de Barcelona em va proposar treballar en una empresa de Salou. Els meus primers treballs van ser caricatures de ciutats en uns mapes que pagaven els comerciants com a reclam publicitari. També em van sortir feines per a estudis de disseny i caricatures per encàrrec.
Per què no s’hi va dedicar professionalment?
Des del principi vaig veure clar que havia de tenir una altra feina per poder gaudir de la meva passió. Així que vaig fer oposicions a funcionari per tenir temps per dibuixar. La realitat m’ha donat la raó: dels onze autors que inclou el llibre, entre els quals n’hi ha de primera fila, només tres viuen d’això i publiquen diàriament a la premsa.
Creu que aquest ofici no està prou valorat?
A diferència d’altres països, com els Estats Units o Gran Bretanya i alguns de l’Amèrica del Sud, la premsa de l’Estat espanyol ha anat deixant de banda els caricaturistes i il·lustradors. Molts mitjans prefereixen acudir a bancs d’imatges digitals per estalviar costos, però jo crec que això suposa una pèrdua de qualitat. La caricatura va unida al pensament crític i permet plantejar temes d’actualitat política i social d’una forma diferent.
Mentre perd pes a la premsa, la caricatura té molts seguidors a les xarxes socials.
Sí, és un fenomen curiós. Jo mateix tinc més de 30.000 seguidors al meu compte d’Instagram, fet que em sorprèn i em fa creure que encara hi ha esperances de futur per a aquest ofici. El Facebook també m’ha donat projecció i la possibilitat de conèixer i contactar amb altres autors d’arreu del món.
Què suposa treballar per a la revista satírica ‘El Jueves’?
Em permet fer caricatura política, que és la que més m’agrada. Com és una publicació setmanal, moltes vegades has de treballar a contrarellotge per complir amb els encàrrecs, que et poden arribar a última hora, ja que els continguts estan marcats per l’actualitat informativa.
Quin és el secret d’una bona caricatura?
Ha de captar els principals trets de la personalitat del personatge i treure’n el màxim partit perquè sigui reconeixible, no només en la seva dimensió física, sinó també psicològica. Una caricatura que només té en compte els trets físics és pobra.
Hi ha persones més fàcils que d’altres?
Personatges com Putin o Trump et donen la feina pràcticament feta perquè tenen faccions i trets molt característics. En canvi, quan són més plans o canònics, costa més fer-ne la caricatura perquè no trobes elements per exagerar.
Està treballant en algun nou projecte?
Estic fent un àlbum de còmic que portarà per títol ‘Virutas humanas’. La idea se’m va ocórrer arran de la pandèmia, que va fer aflorar el millor i el pitjor de les persones.
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
L’odissea d’una família per aconseguir una plaça a l’escola especial per al seu fill amb discapacitat
‘El barri que envoltarà el futur hospital estarà connectat al municipi i dotat de serveis’
