Una primavera atípica en què el so de la natura és més present que mai

Montcadencs que viuen a la muntanya expliquen com ha incidit el confinament en l’entorn natural

Des de l’inici del confinament per la pandèmia de la COVID-19, el tancament al públic de boscos i parcs naturals ha reduït a la mínima expressió la presència humana en aquests espais permetent la fauna que els habita poder expressar-se lliurament. Això ens ha permès contemplar imatges insòlites com la d’un cabirol corrent per la llera del Ripoll o desenes de porcs senglars ocupant camins i carreteres a Collserola.

Les persones que resideixen a espais envoltats de natura reconeixen que aquesta primavera està sent realment atípica, especialment des d’un punt de vista acústic. Els sons de la natura són molt més presents davant l’absència de soroll d’origen humà. A laveu.cat hem recollit els testimonis de tres montcadencs sobre aquesta primavera tan particular, el del matrimoni format per Antonio Álvarez i Lourdes Ortigosa, que viuen a Reixac, a la finca familiar Ca n’Ortigosa en plena Vall Llosera, i el de Manel Gómez, qui també resideix a la serralada de Marina, concretament a Vallençana.

 

"L’absència de soroll humà a la muntanya i del brunzit que provoca el pas de vehicles o d’avions és el que més hem notat des de mitjan de març, només sentim els ocells", coincideixen a dir Álvarez i Ortigosa. Respecte al confinament, tots tres reconeixen que viure’l en natura és un privilegi i expressen la seva solidaritat a les persones que no el poden gaudir. Tot i així, Gómez puntualitza que residir a la muntanya no és tan idíl·lic com pot semblar: "Fa uns dies, el temporal de vent va fer caure arbres i branques que encara estem retirant i sempre estem amb ai al cor davant del perill d’incendi".

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari