‘He superat l’adversitat somrient’

Maribel Lapaz va tenir la seva primera filla, Jana, el 15 de maig sense poder comptar amb l’escalf directe de la família

Maribel Lapaz i la petita Jana, un dia abans de complir el primer mes de vida
Lluís Maldonado
Maribel Lapaz, de 44 anys, va aconseguir el somni de ser mare en la recta final de l’estat d’alarma. No ha estat un camí fàcil. Després de quatre intents en els últims tres anys, la seva maternitat ha coincidit amb l’aïllament obligat i el delicat estat de salut dels seus pares.
 
Des del març, tancada sola a casa esperant el naixement de Jana. Com ha estat l’experiència?
Molt dura, perquè no em venia gens de gust parlar amb la família i els amics a través d’una pantalla. Quan estàs sola a casa, el teu cap entra en una espiral i tot et supera.
 
Què recorda del dia del part?
Els metges el van programar per evitar riscos i vaig ingressar tres dies abans del naixement. Em va acompanyar un amic, però un cop dins em vaig trobar sola, estranya i amb por del risc de contagi de la Covid-19. Finalment, la Jana va néixer per cessària. 
 
I com va cobrir l’absència dels més propers?
Assumint la realitat, reaccionant, resolent i donant-li valor al present, a les abraçades i als petons.
 
Quan la va poder presentar a la família?
Després del part vam passar dos dies més a l’hospital i ens van donar l’alta. En arribar a casa, la vaig poder presentar als familiars més directes. La resta encara haurà d’esperar a què es normalitzi la situació. 
 
Quines són les lliçons apreses?
He après a obrir els ulls per expressar-me més enllà d’una mascareta i per utilitzar el llenguatge no verbal.
 
Ha estat difícil el control de les emocions?
Abans de ser mare, vaig fer un treball de creixement emocional que m’ha enfortit molt. El problema era que em negava el cos i les emocions. Em va costar identificar-les, però ara he aconseguit que la por no em limiti ni m’anul·li. 
 
Com ha ajudat Jana a aquest equilibri? 
Amb el somriure que em provocava, primer des de la panxa, i ara en els meus braços, he superat l’adversitat. 
 
Com viu aquesta nova normalitat amb la seva filla?
La gaudeixo amb intensitat. La cobreixo a diari de petons, carícies i massatges. No sé si m’estic equivocant. He vist la puresa del meu nebot, de tres anys, amb el desig de tocar-la i no poder-ho fer. Se’m trenca el cor pensar que he d’educar la Jana en aquesta realitat, però és el que toca. Jo li faig tots els petons que ens envia la gent que ens estima. 
 
Com ha canviat tot?
Tinc clar que hi ha un abans i un després de veure-la. Sents com un big bang, s’ha creat una teoria de l’univers entre jo i ella. No penses més enllà. El patiment el tens més a flor de pell, però gaudim de cada  moment. La felicitat no és tenir objectes, ni formació, ni diners, sinó equilibri emocional. 
Seccions:

Deixa un comentari