‘La nostra vida està en joc i val massa’
Han passat nou mesos des que aquesta montcadenca va començar a tenir els primers símptomes del virus i les seqüeles encara l’acompanyen. La malaltia l’ha afectada a nivell físic i neurològic, però no ha llençat la tovallola i ha aconseguit formar part d’un estudi d’investigació de Can Ruti i fer rehabilitació física i cognitiva a l’Institut Guttmann gràcies al col·lectiu ‘Covid19 Persistent de Catalunya’ al qual pertany. Vicky segueix lluitant cada dia per superar aquest malson
Vicky Béjar és mare de dos nens (14 i 10 anys), viu a Can Cuiàs i treballa com a comptable a l’empresa que regenta amb el seu marit al barri
Lluís Maldonado
Quan va trobar-se malament?
El 16 de març vaig sentir molt malestar general i un cansament exagerat, com si tingués un elefant a sobre i no em pogués moure.
Es va visitar al seu CAP?
Només per telèfon, mai de forma presencial. La metgessa va descartar la Covid-19 i ho va atribuir tot a una gastroenteritis. Vaig estar un mes sense cap atenció mèdica, amb 38 graus de febre i a casa.
Què va passar després?
El 23 d’abril em vaig fer una prova en una mútua que va confirmar que tenia el coronavirus en sang i anticossos. Vaig decidir canviar de metge i, per sort, em va derivar d’urgències a Vall d’Hebron i a d’altres especialistes. Aleshores ja no tenia ni olfacte ni gust, a més de problemes auditius, vertigen, fatiga, mal de cap, muscular i articular i taquicàrdies…
Com anava d’ànims?
Tocada, desesperada i quasi sense esperances, però al maig vaig contactar per Twitter amb gent que tenia els mateixos símptomes i vam crear el grup ‘Covid19 Persistent’ a Catalunya i després ‘Long Covid Acts’, amb altres col·lectius a Espanya. Per fi es va articular un protocol de reconeixement de la nostra situació.
I què es va descobrir?
Pel que sembla, hi ha un patró en els malalts. Les persones amb problemes digestius acaben amb seqüeles neurològiques i les que tenen insuficiències respiratòries, amb complicacions pulmonars. Un estudi de la Societat Espanyola de Metges de Família determina que les més propenses a sofrir els símptomes són dones amb una mitjana de 43 anys.
I com ha estat la seva evolució?
Estic esgotada, però persevero. Tot és massa nou, els metges encara no ho saben tot i els malalts no rebem l’atenció mèdica necessària. Hi ha companys del col·lectiu al qual pertanyo que no reben cap teràpia.
Com viu la nova situació?
He fet un canvi radical, assumint que la solució va per llarg. Tinc molta incertesa sobre el futur i moltes limitacions a nivell cognitiu.
Què li diria a la gent que no ha viscut l’experiència?
Explico el meu cas perquè tothom prengui consciència de la gravetat i les conseqüències de la Covid-19. Tota prevenció és poca. La nostra vida està en joc i val massa.
Què ha suposat per a vostè entrar en l’estudi de Can Ruti del prestigiós doctor Bonaventura Clotet?
Tot i el tràngol pel que estic passant, em sento molt afortunada de formar-ne part i de rebre una gran ajuda professional. A través de la Fundació de la Lluita contra la Sida (FLSIDA) desenvolupen un estudi amb voluntaris que tenen simptomatologia persistent.
El programa de Can Ruti FLSIDA ha estat una millora qualitativa?
No només això, sinó que m’han donat llum en un pou sense fons. Em van detectar un dèficit de proteïna en la musculatura i ara estic molt millor.
I com va aconseguir ser derivada a l’Institut Guttmann?
Al juliol, després d’un llarg periple burocràtic i gràcies a la plataforma ‘Covid Persistent’ vaig ser derivada al centre per rebre tractament durant vuit setmanes.
En què va consistir la rehabilitació?
Treballàvem a nivell físic dos dies a la setmana i a nivell cognitiu, una hora diària en línia amb programa especialitzat. Tenia moltes dificultats per parlar, havia oblidat multiplicar o dividir i això, encara no ho he recuperat del tot. Quan vaig arribar gairebé no podia ni caminar. Amb exercicis, vaig enfortir la musculatura. Ara segueixo anant al Guttmann pel programa cognitiu i per fer sessions privades perquè, malaudarament, no hi ha encara aquesta prestació pública. Per sort, he comptat sempre amb l’ajuda de la meva família i amics.
Actualment en portada
Extingit el virulent foc a un solar de desballestament il·legal ubicat a prop dels blocs Sivis
Primeres declaracions en la instrucció de la querella de l’AV Can San Joan contra la Generalitat i la cimentera
L’antiga Nissan podria fabricar components del cotxe elèctric Omoda d’aquí a dos anys
Pau Montfort rep el tercer premi del concurs Exporecerca Jove amb un treball sobre la leucèmia
Francisco Sánchez Vallejo retrata personatges famosos de Montcada
