El sistema sanitari continua estressat però ha recuperat part de la normalitat

Montcadencs que treballen a centre hospitalaris de referència expliquen la seva experiència en pandèmia

D'esquerra a dreta, Cristina Riera, Natàlia Mimó i Gerard Trias
Raül Rivas
El 8 de març del 2020 es va detectar el primer cas de Covid-19 al municipi. D’aleshores ençà, segons les dades facilitades pel Departament de Salut de la Generalitat, el nombre d’infectats diagnosticats al municipi en el moment de tancar aquesta edició superava els 2.650 i el nombre de defuncions, la seixantena. 
Un any després de l’inici de la pandèmia, les restriccions continuen marcant el dia a dia de la ciutadania, condicionant l’agenda municipal i causant greus perjudicis econòmics, especialment en sectors com el de la restauració, el comerç, la cultura i l’oci. En l'àmbit sanitari, la pressió assistencial continua però s'ha recuperat part de la normalitat, segons han explicat a laveu.cat tres montcadencs que hi treballen, Cristina Riera, Natàlia Mimó i Gerard Trias.
 
CRISTINA RIERA,  infermera de quiròfan de l’Hospital Vall d’Hebron
‘Seguim al peu del canó, malgrat la pressió’ 
Ara fa un any Vall d’Hebron va convertir-se en un hospital de guerra en ple camp de batalla i els sanitaris estàvem desprotegits. Els EPI –equips de protecció personal– es repartien amb comptagotes i sota signatura i treballàvem amb bosses d’escombraries transformades en bates. Tot estava envoltat d’una gran incertesa. Ara la situació tendeix a una aparent normalitat, encara que les especialitats continuen en un segon pla i està costant normalitzar els serveis. Hem treballat en un entorn d’estrès i de constant pressió, però continuem al peu del canó.
El 2021 serà un any de transició i el passarem com es pugui, mentre no hi hagi la immunitat total de grups. Tot i que hem avançat, els estudis per conèixer la malaltia continuen i la investigació requereix de temps.
El que ha estat i continua sent dur és la soledat i l’aïllament dels pacients, que no poden tenir la família al costat. I, sobretot, el fet de no poder-se acomiadar, això ha marcat molt, ha estat horrible. També vull destacar el suport de la ciutadania i la tasca del voluntariat. He estat l’enllaç de donació de material al personal de Vall d’Hebron de l’Ajuntament i d’empreses de la localitat, com la de Josep Miñarro, que va fabricar centenars de pantalles de protecció.
 
NATÀLIA MIMÓ,  infermera supervisora d’unitat de l’Hospital de Barcelona
‘No veus un final i la incertesa ho inunda tot’

Ha estat un any molt dur professionalment i personal. Al març vaig estar 15 dies tancada a casa perquè vaig donar positiu a les proves PCR. Hem hagut de fer front a la pandèmia a base d’hores, de només descansar un dia a la setmana, en detriment de la família. Hem viscut exposats a l’estrès acumulat. Estem cansats, però no defallim. El que més desgasta és que no veus un final i la incertesa ho inunda tot. Ens hem omplert d’experiència i coneixement amb lliçons apreses dia a dia. Jo he hagut de fer un treball personal per pair algunes imatges dures que m’ha tocat viure.
El mes de març va ser el més impactant, amb la reconversió constant d’espais a l’hospital per guanyar més UCI, amb pràctiques i tècniques mai viscudes abans, amb malalts semicrítics atesos en plantes d’hospitalització. 
La realitat ara és molt diferent. Coneixem més la malaltia, sabem com afrontar-la. El que em segueix impactant és la solitud dels pacients, veure l’hospital buit de visites i haver d’atendre els malalts amb els equips de protecció, sense poder mostrar res més que els ulls. Malgrat tot, a l’Hospital de Barcelona tenim la gran sort de comptar amb un gran equip en la direcció mèdica i d’infermeria que lidera la motivació de la plantilla i es preocupa del seu benestar.
 
GERARD TRIAS, enginyer biomèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona
‘La vacuna ha obert un horitzó d’optimisme’

No hem superat la pandèmia, però hem après molt i hem millorat en la gestió de la malaltia. Ara estem més preparats per atendre els pacients i per protegir el personal de contagis. Tot i que les UCI encara estan plenes, ja ha passat el repunt registrat després de les festes de Nadal i podem dir que no hi ha un creixement sostingut. Ara la corba de contagis és erràtica i no hi ha patrons estables; el problema és quan aquesta se sosté en el temps.
Sobre el comportament de les noves variants, no tenim prou informació per saber quines són més contagioses ni més virulentes. Segons les lleis de la genètica, la que perviurà serà la més resistent. La gran incògnita continua sent per què la Covid-19 pot provocar la mort en algunes persones i en d’altres, només símptomes lleus o inexistents. Sí que s’ha avançat en el tractament del pacient complex i en el coneixement dels factors que agreugen la malaltia o l’atenuen.
La immunització de grup que atorga la vacuna, sumada a l’adquirida per part de les persones que l’han superada i als ràpids avenços de la ciència, obren un horitzó d’optimisme sobre el final d’aquesta pandèmia. En un futur no molt llunyà la Covid serà una malaltia més que es tractarà com qualsevol altra afecció de transmissió aèria.
Seccions:

Deixa un comentari