Concert memorable de Chicuelo, Mezquida i de Mode al Teatre Municipal

Els músics van presentar el seu primer disc ‘Conexión’, on conviuen amb harmonia el flamenc i el jazz

Mezquida, Chicuelo i de Mode, saludant al públic al final del concert
Chicuelo és un referent en el panorama de guitarra flamenca
Mezquida i Chicuelo, durant l'actuació

S'acostuma a qualificar de «fusió» la trobada de mons musicals com són el flamenc i el jazz. Jo en canvi, voldria defugir, en aquesta ocasió, d'aquest usual i trillat adjectiu per rubricar-ne un altre com «convivència» que crec que s'ajusta molt més al qual vàrem poder escoltar el passat 7 d'octubre al Teatre Municipal. I ressalto l'adjectiu de manera notable tanmateix com a Marco Mezquida (piano), Juan Gómez «Chicuelo» (guitarra) i Paco de Mode (percussió) i la seva música, un autèntic festival artístic que s'il·luminava pels racons del escenari a través del seu discurs sonor. Des del primer minut vam apreciar l'ofici generós dels tres músics, els quals ens van convidar a gaudir del seu art, mercès a la seva gran capacitat tècnica i comunicativa i assumint els riscos de la seva singular proposta amb una entrega impecable. En tot moment vam percebre una música radiant i d’una plàstica immersa i bella, despullada, sense violar a cop de calçador les idiosincràsies pròpies i característiques d'un o d'altre estil musical, i on el trio lluïa flexible sota les trames harmòniques del piano de Mezquida i els brillants acords de Chicuelo, convidant-se l'un a l'altre amb complicitat a improvisar relats musicals d'un encant captivador.

Mezquida, Chicuelo i Mode ens van convidar a paladejar el seu darrer àlbum «Conexión» tema a tema i seguint l'ordre d'aquest de manera àvida i sense concessions, per a estones de forma intrigant com al tema «Chicuelina», o bé, amb les precioses notes, escales i harmonies que engalanaven temes sensibles com «A Solas», o fins i tot, vam poder còrrer riscos intrèpids a través de les variables i el tempo musical a la suite «Lenta, Andante, Trepidante». Cal afegir-li un altre 10 a la construcció i estructures de cadascun dels temes, els quals tenen un tractament de «cançó» i on les composicions destil·len melodies d’un gran lirisme i una forta interacció entre els autors i qui les gaudeix. En definitiva, un concert memorable i un gran treball discogràfic com «Conexión» que no pot faltar a les estanteries d'un bon aficionat al Jazz, al Flamenc, al Classicisme i a la música culta en general. 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari