‘Revolta de bruixes’ planteja el dilema entre el compromís amb la realitat o l’evasió
La nova proposta de Teatroia’t té com a punt de partida la reivindicació laboral d’un grup de dones de la neteja
El Teatre Municipal es va omplir gairebé al complet el diumenge 5 de novembre amb motiu de l’estrena de 'Revolta de bruixes', la nova proposta del grup Teatroia’t basada en un text de Josep M. Benet i Jornet i codirigida per David Velasco i M. Carmen Martín. L’obra planteja la revolució d’un grup de dones de la neteja que, cansades de treballar dues hores i mitja i només cobrar-ne dues, decideixen organitzar-se i plantejar les seves reivindicacions d’una forma original: treballant les mateixes hores, però més lentament. Però aquesta mesura de protesta no acabarà de funcionar perquè, més enllà del seu enfrontament amb el vigilant, les diferències entre elles i els seus problemes individuals influiran de forma decisiva a l’hora d’actuar de forma col·lectiva. Fins a quin punt una persona està disposada a cedir les seves conviccions personals en favor d’un bé comú? Aquest és el principal tema que planteja l’obra, que Benet i Jornet va escriure als anys setanta, quan les esquerres mantenien a Catalunya un fort debat durant els últims anys de la dictadura.
El muntatge planteja el xoc entre dos móns. Per una banda està el de la raó, el compromís i la realitat; per l’altra, el món dominat per la por, l’evasió i la fantasia. Dos personatges antagònics representen aquesta dicotomia: la Sofía (María Sánchez), que incita a les altres a plantar cara, i la Rita (Begoña Mínguez), la seva cosina, que creu més en les forces esotèriques. Les companyes de la Sofía i la Rita es debaten entre la raó i la fantasia, mostrant en petits monòlegs els seus drames personals, com el personatge de la Dolors (Pilar Abián), afectada d’un càncer de pit; la Paulina (Núria Vilalta), víctima de maltractaments per part del seu difunt marit; la Filomena, abandonada pel seu home a qui estima bojament i l'Aurora (Rosa Puig), una exvedet vinguda a menys que té debilitat pels homes. També trobem el costat humà del vigilant, interpretat per Julià Ferri, home vidu i solitari, que passarà d'opressor a víctima, objecte d’una suposada maledicció liderada per la Rita.
Tot i ser una obra eminentment coral, cada actriu aconsegueix dotar el seu personatge d'una personalitat definida, sense caure en estereotips. L'escenari, que podria haver resultat massa gran, ens situa perfectament a l'espai d'una nau industrial, on succeeix tota l'acció, només delimitat per grans caixes de cartró, al fons, i un cubicle transparent que ràpidament reconeixem com la garita del vigilant. Una posada en escena senzilla però efectiva, que també resol amb enginy el moment en què dues treballadores queden atrapades a l'ascensor, utilitzant el so i la il·luminació com a únics recursos. L'agilitat dels diàlegs i el bon ritme al què avancen les escenes són altres punts forts de l'espectacle, que suposa un nou salt de qualitat en la trajectòria del grup Teatroia't.
Al final de l'espectacle i després dels aplaudiments, David Velasco, en nom de la companyia, va dedicar l'obra a l'actor amateur Andrés Bergel, desaparegut recentment, i va reclamar la llibertat dels presos polítics.
Articles relacionats
Articles relacionats
El Ple donarà suport al desdoblament de l’R3 d’acord amb la proposta de les plataformes PTP i Fem Vallès
El benjamí A del FB Montcada guanya la lliga de manera brillant quan encara falten sis jornades
La pluja respecta la Fira de Sant Jordi, que registra força afluència de públic
Gran paper dels clubs locals al Campionat Comarcal de Gimàstica rítmica
Tretze podis de l’EN Montcada a la quarta jornada del Campionat Comarcal de natació
