L’Home Invent debuta amb ‘Abrera-Mura’

El disc està format per 10 temes en català de pop enèrgic i lletres reflexives

Estirat sobre la taula, Fran Delgado,i asseguts, Carlota Pagès, Jordi Fernández, Bernat Pi i Hèctor Pérez, els cinc components de la banda L’Home Invent
Arxiu/Xavier Rosique
D’esquerra a dreta, Jordi Fernández, Bernat Pi, Fran Delgado, Carlota Pagès i Hèctor Pérez, els cinc components de la banda L’Home Invent

L’Home Invent ha publicat el seu primer treball ‘Abrera-Mura’, format per 10 temes en català de pop enèrgic i lletres reflexives. El grup es va endur el premi Èxit i el de votació popular a la darrera edició del concurs de bandes emergents Sona9, reconeixements que han suposat un gran impuls en l’inici de la seva carrera. Parlem amb el líder de la banda, Fran Delgado.

Com us definiu musicalment?
Som molt directes, amb les floritures justes i necessàries. Com a compositor, busco que les tornades siguin potents i molt melòdiques. Alhora les lletres, tot i ser senzilles, tenen una càrrega de profunditat important. El millor que em pots dir després d’un concert és “m’he divertit i m’han agradat les lletres”.
De quins temes parlen? 
La temàtica de les cançons és bastant quotidiana. És molt difícil no basar-te en les teves pròpies experiències, com a mínim com a punt de partida. Després, la història de la cançó va una mica on vol, com un conte. Totes tenen un punt agredolç perquè a la vida les coses normalment no són cent per cent bones ni dolentes.
Per què aquest títol?
Fa anys les guies telefòniques arribaven a les cases dividides en dos volums i el primer es deia així. He triat el nom com a metàfora del principi d’alguna cosa.
L’Home Invent va començar en solitari, però finalment ha esdevingut una banda. Com ha estat el procés?
El fet de passar de ser una persona a cinc ha estat gràcies o per culpa de Sona9. Em vaig presentar al concurs com a gest de suport a la música feta en català i, de sobte, estava dintre i necessitava una banda. Amb en Jordi i l’Hèctor havíem quedat un parell de vegades per tocar, però no ens imaginàvem que en una setmana hauríem de reclutar la Carlota i plantar-nos a la Fàbrica Estrella Damm a defensar el projecte seriosa­ment. Després d’aquell dia sabíem que necessitàvem un teclista i, de seguida, vaig pensar en el Bernat Pi.
Quins són els seus referents?
La llista és molt i molt llarga, però m’agraden molt grups com Vetusta Morla, Radiohead, Love of Lesbian, Oasis… I de més nostrats, sempre he estat seguidor d’Antònia Font, Pau Vallvé, Xarim Aresté o Mishima, entre d’altres.
Teniu previst engegar una gira?
Fer servir la paraula ‘gira’, em sembla massa agosarat. Prefereixo dir que farem totes les actuacions­ que siguin possibles i aprofitar cada concert per tocar com si fos l’últim.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari