Teresa Pàmies, una vida de pel·lícula

La comissària de l’Any Pàmies, Montse Barderi, repassa la vida i l’obra d’una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX

Montserrat Barderi, durant la xerrada que va fer a la Fundació Cultural amb la col·laboració del SLC
Laura Grau

L'escriptora i comissària del programa de l'Any Pàmies, Montserrat Barderi, va fer una conferència a la Fundació Cultural Montcada el passat 24 d'octubre, sobre Teresa Pàmies, una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX, amb una extensa producció que inclou novel·les, dietaris, cròniques, llibres de viatges i assajos.

Va néixer a Balaguer (La Noguera) un 8 d’octubre de l’any 1919, en una família pagesa i pobre. Des de ben jove va ser introduïda pel seu pare, Tomàs Pàmies, en el comunisme. Autodidacta, es va formar en el periodisme militant i als 18 anys dirigia el setmanari Juliol de la JSUC. Quan va esclatar la guerra civil, militava a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat des de les trinxeres el dia que va caure Barcelona a mans de les tropes franquistes. El seu llarg exili comença als 20 anys a França, on va malviure en un camp de treball, del qual va aconseguir fugir per marxar a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic on va estudiar periodisme.

Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Pàmies va tornar a Europa; primer va fer una estada a Belgrad i després va residir a Txecoslovàquia, a la ciutat de Praga, on va ser redactora i locutora de les emissions en castellà i català de la ràdio de la ciutat. Allí va formar una família i hi va viure dotze anys. Va tornar a Catalunya gràcies al seu primer èxit literari, Testament a Praga, que va escriure amb les memòries del seu pare i amb el qual va guanyar el premi Josep Pla. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona, per fi va aconseguir viure dels seus llibres, juntament amb diferents tasques editorials, la traducció i el periodisme.  "Molta gent la considera com la gran cronista d’una època, però només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció", va dir Barderi, qui considera que la seva vida és digna de ser portada a la gran pantalla.

 

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari