CULTURA
ANY PÀMIES

Teresa Pàmies, una vida de pel·lícula

Montserrat Barderi, durant la xerrada que va fer a la Fundació Cultural amb la col·laboració del SLC
Montserrat Barderi, durant la xerrada que va fer a la Fundació Cultural amb la col·laboració del SLC.
Foto: Laura Grau
La comissària de l'Any Pàmies, Montse Barderi, repassa la vida i l'obra d'una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX
30/10/2019 - Laura Grau

L'escriptora i comissària del programa de l'Any Pàmies, Montserrat Barderi, va fer una conferència a la Fundació Cultural Montcada el passat 24 d'octubre, sobre Teresa Pàmies, una de les grans escriptores de la literatura catalana del segle XX, amb una extensa producció que inclou novel·les, dietaris, cròniques, llibres de viatges i assajos.

Va néixer a Balaguer (La Noguera) un 8 d’octubre de l’any 1919, en una família pagesa i pobre. Des de ben jove va ser introduïda pel seu pare, Tomàs Pàmies, en el comunisme. Autodidacta, es va formar en el periodisme militant i als 18 anys dirigia el setmanari Juliol de la JSUC. Quan va esclatar la guerra civil, militava a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Va defensar la ciutat des de les trinxeres el dia que va caure Barcelona a mans de les tropes franquistes. El seu llarg exili comença als 20 anys a França, on va malviure en un camp de treball, del qual va aconseguir fugir per marxar a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic on va estudiar periodisme.

Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, Pàmies va tornar a Europa; primer va fer una estada a Belgrad i després va residir a Txecoslovàquia, a la ciutat de Praga, on va ser redactora i locutora de les emissions en castellà i català de la ràdio de la ciutat. Allí va formar una família i hi va viure dotze anys. Va tornar a Catalunya gràcies al seu primer èxit literari, Testament a Praga, que va escriure amb les memòries del seu pare i amb el qual va guanyar el premi Josep Pla. Amb més de 50 anys i ja a Barcelona, per fi va aconseguir viure dels seus llibres, juntament amb diferents tasques editorials, la traducció i el periodisme.  "Molta gent la considera com la gran cronista d’una època, però només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció", va dir Barderi, qui considera que la seva vida és digna de ser portada a la gran pantalla.

 

 

279 visites

Publicitat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de laveu.cat,
REGISTRA'T PER OPINAR.
laveu.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè entén que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom i els cognoms dels seus autors.

laveu.cat es reserva el dret de no publicar o eliminar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes i no s'’acceptaran continguts insultants, vexatoris o que promoguin la violència.
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.

>