Arriben les noves obres de Capella adquirides per l’Ajuntament

Els 200 quadres s’afegeixen al fons d’art de l’artista i s’exposaran a partir de 2023

Les 200 obres de Joan Capella que s'han comprat a la Sala Dalmau ja han arribat a la Casa de la Vila, perfectament embolicades
JG

Aquest dijous han arribat a la Casa de la Vila les 200 obres de Joan Capella provinents de la Sala Dalmau que l'Ajuntament de Montcada ha adquirit per ampliar el fons d'art del pintor, justament l'any en què es commemora el 15è aniversari de la mort de la seva mort. Les noves adquisicions, valorades en 21.780 euros, consisteixen en 105 olis sobre tela i fusta i 96 pintures al tremp sobre paper. 

El fons d’art Joan Capella estava format fins ara per 1.436 obres, la majoria dibuixos de petit format. Només un terç són olis i pintures al tremp, més valorades econòmicament i artísticament. “Amb les noves adquisicions, no només incrementem el fons, sinó que incorporem obres de pes que ens faltaven” –ha destacat la regidora de Cultura i Patrimoni, M. Rosa Borràs (ERC)–, qui es congratula de poder oferir properament al públic montcadenc creacions­ que mai s’han exposat a Montcada. La previsió és que part de les obres s'exposin al 2023 i les peces més especials es reservin per als actes del centenari del neixement de l'artista, el 2027.

Amb motiu de l'arribada de les noves adquisicions, hem parlat Josep M. Cadena i Josep Corredor-Matheos, grans coneixedors de l’obra de l’artista. Cadena ha destacat l’esforç del pintor per mantenir-se ferm en la seva voluntat pictòrica durant els anys de la postguerra i el franquisme. “En una situació de grisor i aïllament cultural, Capella mira cap a Europa, especialment França, però sense perdre les seves arrels locals”, destaca l’erudit, per a qui Capella era un “noucentista evolucionat”, que es va moure entre la pintura figurativa i abstracta, en una evolució coherent i personal, que va donar lloc a un estil propi. Cadena també creu que l’obra de Capella està marcada per la seva classe social, un treballador que pintava a les seves estones lliures i en una població poc mediàtica. “Aquestes circumstàncies­ potser van perjudicar la seva projecció, però també li van permetre mantenir-se fidel a si mateix”, remarca Cadena.

Corredor-Matheos va conèixer Joan Capella als anys quaranta quan estudiaven en una acadèmia de Barcelona. Va ser membre del Patronat de la Fundació Joan Capella i va seguir de prop l’evolució de l’artista. En la seva opinió, una de les característiques més interessants de la seva obra és que va saber integrar la tradició amb trets de les avantguardes. “Va incorporar certa abstracció, allunyant-se del realisme cru i creant un estil propi, que fa que les seves obres siguin inconfusibles”, ha explicat el crític, qui creu que Capella no va ser prou valorat en el seu moment perquè el concepte d’art estava associat al trencament de la tradició i l’experimentació. “Però crec que el temps i la nova concepció de l’art han permès recuperar molts artistes que, com Capella, van escollir un camí personal”, remarca Corredor, qui celebra que l’Ajuntament centralitzi l’obra del pintor al poble on va néixer i confia que en el futur pugui crear un museu dedicat a la seva figura.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari