‘Una societat no pot funcionar sense valors com la solidaritat i l’empatia’

Alícia Martín i Laura Gispert, voluntàries de SOS Montcada, expliquen les seves motivacions

Les voluntàries Alícia Martín i Laura Gispert són les impulsores de SOS Montcada, un moviment amb una presència femenina majoritària
Laura Grau

En temps de crisi sanitària, econòmica i social com els que estem vivint, valors com la com la solidaritat i l’empatia adquireixen una dimensió especial. Si bé les administracions preveuen­ ajuts per a persones en situació vulnerable, en ocasions són limitats i els tràmits per concedir-los, excessivament lents. Això fa que visquin moments de desesperació per no poder cobrir necessitats bàsiques com omplir la nevera o escalfar la llar. Aquesta és la realitat que han constatat Alícia Martín i Laura Gispert al llarg de la seva trajectòria com a voluntàries.

Vocació 

L’altruisme forma part del seu ADN, tot i que té orígens ben diferents. Martín, mestre de 46 anys, casada i amb dos fills –ha treballat al col·legi Font Freda i, ara, al Mitja Costa– va descobrir la seva vocació filantròpica als 14 anys en una escola religiosa. Mentre les seves companyes anaven els dissabtes a la discoteca, ella donava sopar als nens del Cottolengo o pelava patates en un menjador social de Barcelona. “Aquella experiència em va donar accés a realitats que no coneixia i va afiançar en mi els valors d’ajudar i compartir, que ja rebia a casa meva”, explica. Martín no es considera una persona religiosa: “Crec en l’energia de les persones i que tothom té coses a aportar”, afegeix. 

Laura Gispert té 40 anys i viu a la Font Pudenta amb el seu marit i el seu fill. Des de ben jove va ser víctima de la precarietat laboral fins que es va veure obligada a recórrer als Serveis Socials. “Vaig tocar fons i no veia la manera de sortir-me’n. Per sort, una associa­ció em va estendre la mà, mentre no m’arribaven els ajuts”, explica Gispert, qui va transformar l’agraïment que va sentir en una actitud proactiva d’ajuda als altres. Tot i que no té feina i la seva situació econòmica continua sent precària, fa set anys va crear el grup de Facebook ‘Montcada Solidaria Ayuda a Ayudar’, un espai per donar resposta a necessitats urgents, on funcionen l’intercanvi i el suport mutu. “En poc temps vam arribar a ser 400 persones, xifra que es va disparar fins al miler arran dels aiguats del desembre”, explica Gispert.

Proximitat

L’allau de solidaritat per part de particulars i empreses amb les cinc famílies afectades pel temporal va donar lloc a la creació del moviment SOS Montcada. “Després de viure aquesta experiència, podem dir que hi ha més bona gent de la que pensem”, afirma Martín, qui creu que una de les claus de l’èxit del grup és la proximitat i la immediatesa. “En menys d’una setmana vam muntar un pis sencer, amb mobles i tot, perquè la família dominicana que es va quedar sense res, pogués celebrar el Nadal a casa seva”, explica Gispert, com a exemple del que és capaç d’aconseguir l’esforç col·lectiu. “Desgraciada­ment, l’admi­­nistra­ció no té la capacitat de reacció ràpida que pot tenir un grup de voluntaris com el nostre”, diu Martín, tot i reconèixer la tasca feta reallotjant i donant suport a les famílies.

SOS Montcada té un grup de Facebook i un de Watsap, on els voluntaris es distribueixen les diferents feines. Properament es vol constituir com a entitat per poder abordar nous projectes, com la recollida d’aliments frescos a supermercats, una demanda que els hi arriba sovint. “Som com petites aranyes que teixim fils per ajudar-nos les unes a les altres perquè una societat no pot funcionar sense valors com la solidaritat i l’empatia­”, conclou Martín. 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari