Pilar Pérez: ‘Encara escolto insults masclistes en alguns dels camps on juguem’

Pilar Pérez és la capitana de l’FB Montcada i, als seus 35 anys, està vivint la seva vintena temporada com a futbolista federada. Veïna de la Ribera, tot i que viu a Cerdanyola des dels 18 anys, s’ha convertit en un dels referents més importants del futbol femení local i és una veu autoritzada per explicar la seva evolució als últims anys. 

Esperava estar tant de temps jugant a futbol?
Sempre havia tingut la il·lusió de jugar, però no pensava fer-ho d’una forma tan prolongada. Pot ser, s’ha allargat massa (riu). 
Va començar a jugar als 8 anys, a l’escola El Viver, amb altres nois. Va ser complicat?
L’única diferència és que m’havia de canviar de roba a casa. Els meus companys em tractaven bé, però sí que escoltava alguns comentaris dels pares, del tipus ‘com pot ser que et regategi una nena!’. Vaig aprendre molt jugant amb nens. Ara la situació ha canviat. El futbol femení està creixent i és més competitiu. 
D’on li venia aquesta afició? No ho sé, però em passava hores jugant a futbol amb els nens del barri. Era la meva afició i no havia res que m’omplís tant com el futbol. 
Què li diria a les nenes que dubten si jugar-hi o no?
Que ho han de provar, que no tinguin vergonya ni por al fracàs, perquè si no ho intenten, llavors sí que fracassaran. Actualment, Montcada té dos grans exponents del futbol femení: l’equip sènior de l’FB Montcada i Claudia Pina. Claudia és tot un referent per al municipi. Ens motiva a nosaltres i a la resta de noies que volen jugar a futbol perquè és un exemple de fins a on es pot arribar. 
Quin ha estat el pitjor moment en aquestes 20 temporades?
Fa uns set anys, quan em vaig trencar el lligament creuat i el menisc del genoll en el penúltim partit de lliga, en un moment delicat perquè ens jugàvem la permanència a Primera Catalana. Per sort, ens vam salvar, però la recuperació va ser mol dura.
I el millor moment?
Quan vam guanyar la lliga i vam pujar a Primera Catalana. La Segona era una categoria massa petita per a aquest equip.
S’ha topat mai amb una actitud masclista mentre jugava?
Sí, molt sovint, tot i que ara no tant. Quan estàs jugant, escoltes alguns comentaris de la grada una mica forts i despectius, de l’estil ‘vés a rentar plats!’. El més intel·ligent és deixar-ho estar perquè, si no, t’acabaries barallant, almenys, un parell de vegades cada temporada.
Fins quan la veurem jugant?
Cada estiu, quan estic de vacances, decideixo sí segueixo o no. Als últims anys, m’he plantejat moltes vegades la retirada, però de moment em trobo bé perquè estic fent esport, que és el que més m’agrada. Llavors, per què no seguir?