Calduch diu que la Fiscalia de Medi Ambient troba indicis de delicte en el cas

L’advocat de la Plataforma Antiincineració, Albert Calduch, va assegurar ahir dijous, 24 de març, davant les 130 persones que es van citar al Kursaal, que la Fiscalia de Medi Ambient ha detectat “indicis de delicte ecològic, de lesions i prevaricació ambiental” en la investigació que s’està fent per la querella contra Lafarge, en la qual estan imputats l’exdirector de la planta de Can Sant Joan, Oswaldo Pereda; l’excalcalde, César Arrizabalaga, i la regidora de Medi Ambient, Eva Gonzalo (PSC), i on la Plataforma montcadenca s’ha presentat com a acusació particular. El lletrat va explicar, d’una banda, que la Fiscalia diu que la cimentera no respecta la llei pel que fa a la ubicació. La norma obliga les activitats fabrils a estar està situades a més de 2.000 metres d’un nucli urbà i a més, en el cas de Lafarge, Calduch va dir que “està situada en uns terrenys qualificats com a zona residencial”.

L’altre punt fa referència a l’emissió de soroll. “Les medicions que han efectuat els Mossos indiquen que hi ha domicilis on se superen els 67 decibels, quan la llei diu que el màxim són 50, però és que l’Ajuntament vulnera la norma perquè l’ordenança municipal de soroll en permet fins a 55”, va apuntar Calduch, qui considera que el tractament que les administracions donen a la cimentera “és com el del segle XIX, quan no hi havia cap control”. Basant-se en estudis mèdics, el lletrat va afirmar que les persones que conviuen amb un impacte acústic a partir dels 30 decibels poden desenvolupar alteracions com l’estrès crònic. Apel·lant al Tribunal de Justícia de la comissió europea, va dir que en el cas de les emissions acústiques “es pot parlar d’una violació domiciliària, a casa nostra no pot entrar ningú ni res que no autoritzem”.

Calduch va justificar la vinculació dels representants de l’Ajuntament en aquest cas “per haver autoritzat una ordenança que vulnera la llei” i perquè l’administració “ha de garantir que la població no pateixi riscos i ha de fer complir les lleis, en aquest cas es pot parlar de deixadesa”. El lletrat va indicar que per concloure que el cas de Lafarge és un delicte s’han de donar quatre supòsits: que l’acció de l’empresa sigui contaminant, que es produeixi una infracció, que es posi en risc la salut de les persones i que es tracti d’una conducta dolosa. Segons Calduch, “són evidents les emissions de la planta que comporten perjudicis en la salut i l’empresa ha preferit obtenir benefici a costa de la ciutadania”. L’advocat va avançar que el procés “segurament acabarà en judici i durant la instrucció es buscaran tots els culpables”.

El lletrat va explicar que la Fiscalia de Medi Ambient no ha imputat cap representant de la Generalitat perquè “es dóna el cas que l’escrit de resposta de les al·legacions veïnals no el signa ningú, un informe que diu que, entre d’altres, en el cas de la cimentera local no es pot aplicar la norma dels 2.000 metres de distància perquè la planta fa anys que és aquí; no descartem que al llarg de la instrucció aparegui aquest tècnic”. En declaracions posteriors a www.laveu.cat, l’advocat va indicar que el contenciós administratiu que una quarantena d’entitats va presentar al 2008 contra la Generalitat per atorgar la llicència ambiental a Lafarge està en procés de resposta de la demanda i que a mitjan d’abril es podrien conèixer els arguments de l’executiu català.

Durant la xerrada que va oferir ahir a Can Sant Joan, Calduch també va parlar sobre les emissions de la cimentera –que ha començat a valoritzar residus– i, referint-se a un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), va expressar que els efectes de l’activitat de Lafarge “són alarmants i només ha analitzat les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen, no altres elements com els metalls pesants o els furans”. En referència a dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’advocat va dir que el màxim d’emissions de partícules permès és de 46 unitats per m³ i a Montcada se sobrepassa aquest llindar, fins als 60. Basant-se sempre en l’estudi del CREAL, Calduch va dir que “si Lafarge se situés en les 20 unitats, la mesura considerada ideal, es reduirien en 248 els casos de bronquitis, en 400 els d’asma, en 14 els ingressos hospitalaris i s’augmentaria l’esperança de vida en 14 mesos”. Sobre la biomassa, l’advocat va alertar que els llots de depuradora que arriben a la cimentera contenen, entre d’altres, materials pesants i que el fang s’hauria de tractar en plantes especials “i no incinerar-los”.

En el torn d’intervencions del públic, els assistents van formular, entre d’altres, preguntes sobre quina pot ser la condemna si es declaren culpables els imputats, si s’acabarà l’activitat de la cimentera si és condemnada i perquè l’Ajuntament ha d’assumir econòmicament la defensa de l’exalcalde i la regidora de Medi Ambient, instant els representants dels grups municipals en l’oposició a que demanin explicacions al govern. Per al·lusions, els portaveus d’ICV-EUiA i Esquerra, Josep M. González i Marta Aguilar respectivament –que van assistir a l’acte– van apuntar que havien demanat explicacions i que “s’ha de respectar la presumpció d’innocència”, va dir la regidora republicana. A l’Ajuntament li correspon donar suport jurídic a aquestes persones perquè estan imputats en el cas com a càrrecs públics, ha d’assumir-ne la defensa durant les diligències prèvies. En representació del col·lectiu ecologista CEPA, Óscar Pérez va intervenir per anunciar que des de l’Entitat del Medi Ambient s’estan plantejant “que els ecoparcs preparin els residus per ser incinerats donada la incapacitat amb la que es troben per acabar amb les deixalles”.

D’altra banda, el montcadenc Enric Dalmau –en representació del col·lectiu antiincineració local i Greenpeace– participa demà a una xerrada a Conca, organitzada per una plataforma similar, que està en contra d’una cimentera de la localitat de San Lorenzo de la Parrilla. Dalmau parlarà sobre que suposa per a la població conviure amb una fàbrica d’aquestes característiques.