Joan Josep Nuet demanarà el sobreseïment de la seva causa

Els advocats de Joan Josep Nuet, exsecretari tercer de la Mesa del Parlament, demanaran el sobreïsement de la causa contra el seu client pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació, sedició, rebel·lió i malversació de fons públics després que el jutge Pablo Llanera, del Tribunal Suprem, decretés el 9 de novembre la llibertat sense mesures cautelars del polític montcadenc. Llanera va desestimar l’informe de la Fiscalia en quedar acreditat que Nuet, del grup de CSQP i exregidor del municipi entre els anys 1991 i 2003, va votar al Parlament en contra de la tramitació de la resolució d’independència i del procés constituent, el 27 d’octubre, i que es va abstenir en la votació sobre la Llei de transitorietat, el 7 de setembre.

El montcadenc va ser l’únic membre de la Mesa encausat contra el qual el Suprem no va prendre mesures cautelars. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va passar una nit a la presó i ha hagut de pagar una fiança de 150.000 euros i Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, de 25.000 euros cadascú. “La meva defensa va demostrar que el que afirmava la Fiscalia era fals i ple d’inconcrecions”, ha assegurat Nuet.

Malgrat la decisió del jutge, el fins ara diputat encara no sap si haurà d’anar finalment a judici i manté la categoria d’investigat per haver permès el debat sobre el referèndum en seu parlamentària. Els seus advocats, però, demanaran el sobreseïment de la causa amb l’argument que les acusacions que hi ha en contra seva són molt febles. “Haurem d’esperar aviam què passa perquè ara ens trobem en la fase inicial de la investigació i la data del judici pot anar per llarg”, ha dit l’exdiputat.

 

Judici polític

Per a Nuet, la causa oberta contra els membres cessats del govern, els presidents de l’ANC i Òmnium i diferents alcaldes és clarament política. “L’alegat del fiscal, amb una descripció detallada de procés català en els dos últims anys de legislatura, així ho demostra”, ha assenyalat tot afegint que les acusacions són poc consistents: “Els delictes de sedició i rebel·lió han d’anar vinculats necessàriament amb episodis violents cosa que, com tothom sap, no n’hi ha hagut; en el moment en què la Fiscalia argumenta que les manifestacions sobiranistes són una forma de violència perquè desenvolupen un plantejament contrari a la Constitució, queda clar que el que es vol castigar són les idees”. Segons l’exsecretari tercer de la Mesa del Parlament, aquesta estratègia judicial limita la llibertat per expressar posicionaments polítics si aquests no es corresponen amb les resolucions del Tribunal Constitucional. “L’Estat –ha dit– ha dut el debat al terreny judicial, forçant el codi penal i això ens situa en un nou escenari en què assegurar que a Espanya es pot defensar políticament qualsevol idea és mentida”. Nuet sosté que tot plegat demostra que el règim del 78, vinculat a un model econòmic, polític i territorial sorgit del franquisme, continua sent a data d’avui, intocable. “En el moment en què ha entrat en crisi o ha trontollat, s’ha defensat de forma autoritària”, ha afegit. En la seva opinió, la dura resposta de l’Estat contra el procés farà que la causa independentista pateixi una desacceleració però creu que, en ser un problema pendent de resolució, la reivindicació tornarà amb força tard o d’hora.

Malgrat les tres querelles que pesen sobre ell, Nuet té opcions de tornar a ser diputat al Parlament en presentar-se com a número 5 de la llista per Barcelona que encapçala Xavier Domènech (Catalunya en Comú) a les eleccions del 21D. “A partir d’ara és obvi que tothom filarà molt prim però no penso renunciar a seguir lluitant i defensant les meves idees”, ha manifestat.