Posar en valor el Rec Comtal, un objectiu compartit

El canal, amb més de 1000 anys d’història, vol ser recuperat pel veïnat, les entitats i les administracions

Jordi Sánchez, dempeus, amb Joaquim Calafí
Pilar Abián
D'esquerra a dreta, Tania Galán, Enric H. March i Antonio Alcántara
L'existència d'aquest canal que neix al Besòs i passa per sota del carrer Jaume I fins a la plaça Lluís Companys en direcció a Can Sant Joan i d'aquí cap a Barcelona, es fa visible en dos punts, a la sortida de la Casa de la Mina (fotografia) i al final del carrer Carril
Taula amb membres de la Coordinadora Agroecològica de Nou Barris i Horta i de l'Observatori del Territori i Medi Ambient
José Luis Conejero, a l'esquerra, amb Georgina Dezcallar (associació Circula Cultura de Sant Boi) i Ernesto Morales, coordinador de l'escola d'IGOP de la UAB

Les jornades organitzades aquest cap de setmana per la Taula Comunitària del Rec Comtal, on hi ha representades entitats de Montcada i Reixac i Barcelona així com els respectius ajuntaments, han posat de relleu l'interès compartit per recuperar aquesta canalització milenària que, des de l'Edat Mitjana (segle XI), duia l'aigua del Besòs fins a la Ciutat Comtal. Es tracta d'un patrimoni històric i cultural que durant anys ha estat ignorat però que és ben viu i ara es pretén recuperar i conservar.

Per reflexionar sobre aquest objectiu comú, dissabte es van fer a la Casa de la Mina diferents taules rodones amb participació de veïns, col·lectius, tècnics i polítics que van explicar les accions que s'han dut a terme fins ara. “Es tracta de fer una foto de la situació actual del Rec i de marcar les línies del camí a seguir”, va explicar Antonio Alcántara, representant de la Taula Comunitària.

L'escriptor Enric H. March, autor del llibre El Rec Comtal. 1000 anys d'història va explicar els diferents moments històrics del canal, des que neix per moure molins, fins que acaba subministrant aigua de boca per a Barcelona, a principi del segle XVIII. Amb la industrialització, el Rec es va acabar contaminant i va esdevenir una claveguera. L'especulació urbanística també va fer que bona part del seu traçat quedés ocult i aquesta invisibilitat és precisament el que el fa vulnerable, segons va explicar la tècnica del Museu Municipal, Tania Galán. Des d'aquest servei local fa anys que es reivindica i es treballa per la recuperació del Rec i en defensa del patrimoni construït al voltant d'aquest element –un dels més important, la Casa de les Aigües. “Es poden fer moltes coses dins del marc legal per protegir-lo, però l'eina més efectiva és la difusió, que la gent el conegui, aquesta és la manera que el respecti”, va dir Galán.

Participació

Sobre com aprofitar la recuperació del Rec com a motor de transformació i millora dels barris des d'una perspectiva comunitària i d'economia social van parlar representants d'entitats locals, com l'AV de Can Sant Joan i l'Observatori del Territori del Medi Ambient, que van reclamar a les administracions instruments de participació veïnal. “Volem estar decidint i fent aportacions des d'un inici, no limitar-nos a donar el vistiplau a les propostes tècniques que se'ns presentin”, va dir el president de l'AV, José Luis Conejero. Com a exemple d'iniciatives d'aquest tipus que funcionen a altres municipis i poden ser un model a seguir hi van intervenir l'associació Circula Cultura de Sant Boi del Llobregat, una educadora del projecte 'A les places' de l'Ajuntament de Granollers, la Coordinadora Agroecològica Re-ruralitzem Nou Barris i Horta i l'Assemblea de Vallcarca.

Els representants de les administracions van recollir la demanda de les entitats i van assegurar que tot el que es faci al voltant del Rec Comtal es promourà tenint en compte les propostes i necessitats del veïnat. Així ho va dir el president de l'Àrea Territorial, Jordi Sánchez (ERC), després d'explicar que l'Ajuntament vetllarà per la protecció del canal mentre es facin les obres del soterrament de l'R2, molt properes al seu traçat. “Aquest projecte ens obre un ventall enorme per cosir la ciutat i aprofitar per mostrar el Rec en tots els trams on sigui possible”, va dir l'edil.

Per la seva banda, Joaquim Calafí, director de l'Àrea de Serveis Tècnics del Consorci del Besòs, va explicar les actuacions previstes al voltant del canal en el marc d'un Pla Director que liderarà aquest organisme i que es troba en fase embrionària. “Hem fet un primer esborrany que ara es posarà a l'abast de tothom perquè volem que es recollir la voluntat dels veïns”, va assegurar Calafí. A les taules rodones de dissabte hi van assitir l'alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA), el regidor de Medi Ambient, José Domínguez (Círculo Montcada) i la regidora d'Educació Jessica Segovia (ICV-EUiA).

Les jornades van acabar diumenge amb una visita guiada per a una quarantena de persones que es va iniciar a la Casa Aigües de Trinitat Nova. El grup va passar a Trinitat Vella pel túnel sota de l'av Meridiana que fa menys d'un mes que és transitable. A continuació, la passejada va seguir el traçat del Rec fins a la Casa de les Aigües de Montcada i l'activitat va cloure al migdia amb un dinar al Casal de La Mina fet per l'associació Torrent de la Zona Nord de9B que pertany a la Taula comunitària.

Seccions:

Deixa un comentari