Salvem el Pla de Reixac inicia una recollida de firmes contra l’àrea privada de caça

El col·lectiu ecologista denuncia que l’activitat cinegètica suposa un perill per a les persones i és incompatible amb un espai natural protegit

Una guineu que va ser trobada morta per un tret i penjada en un arbre fa dos anys a prop del Torrent de la Dona Morta, al Pla de Reixac
SPR
Salvem el Pla de Reixac denuncia que alguns caçadors embruten l'espai natural, deixant cartutxos i altres residus
Cartell que avisa de l'obertura de la veda a l'àrea privada de caça de Mas Duran

El col·lectiu Salvem el Pla de Reixac-Rocamora ha posat en marxa una recollida de firmes a la plataforma ‘change.org’ per demanar a l’Ajuntament la supressió de l’àrea privada de caça de la zona quan falten pocs dies perquè s’obri la veda, el proper diumenge. L’entitat, que ja porta prop de 2.000 signatures recollides –fins al 15 d'octubre–, considera que l’activitat cinegètica i l’ús d’armes de foc en una zona envoltada d’importants nuclis de població "posen en risc la seguretat de les persones que cada dia passegen o fan activitats esportives a l’aire lliure". També argumenta que la caça és incompatible amb la declaració del Pla de Reixac com Paratge d'Especial Interès Natural (PEIN), reivindicació que el col·lectiu va fer al 2015 i que forma part del Pla d'Actuació Municipal (PAM) del govern actual, format per ICV-EUiA, ERC i Círculo. Aquesta àrea privada de caça la gestiona la Societat de Caçadors El Tordo en funció d'un acord amb l'Incasol, propietari dels terrenys.

A més de la perillositat que comporta la caça per a les persones, el grup ecologista denuncia que alguns caçadors deixen els cartutxos i altres residus escampats per l'espai i espanten amb els seus trets la gran quantitat d'aus que fan parada al Pla de Reixac durant les seves migracions. "Els veïns estem farts d'aquesta situació i creiem que l'Ajuntament ha de posar fi a aquesta activitat al més aviat possible", ha dit un representant del col·lectiu, Francisco Javier Mateo, que celebra la decisió del govern al 2015 de no autoritzar la festa del Rocío als terrenys –una de les reivindicacions del grup–, però lamenta la seva "inacció" sobre altres qüestions com la caça, les pistes d'aeromodelisme, la neteja dels abocaments incontrolats i la gestió de la declaració del PEIN. 

El govern municipal va aprovar al 2016 una moratòria d'un any per evitar qualsevol actuació urbanística a Mas Duran i, al 2017, va demanar la Generalitat la retirada del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) –que preveia construir més de 2.000 pisos al sector– i la declaració dels terrenys com a PEIN, petició reforçada per un informe mediambiental de la Diputació de Barcelona sobre el gran valor ecològic d'aquest espai. Amb una extensió de 450 hectàrees, el Pla de Reixac forma part del connector biològic que uneix les serralades Prelitoral, Litoral i de la Marina, i encara manté part de la seva riquesa i potencial de natura i patrimoni, malgrat el fort creixement urbanístic dels últims anys. 

 

 

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari