La llúdriga ha tornat per quedar-se després de 40 anys d’absència

Es calcula que actualment hi ha mitja dotzena d’exemplars a la conca del Besòs

En primer terme, dreta, reproducció d'una llúdriga femella, acompanyada d'una altra d'exemplar mascle
Pilar Abián
Manel Isnard, responsable de Medi Fluvial del Consorci del Besòs Torderà, davant la reproducció d'una llúdriga

Després de 40 anys d’absència, la llúdriga ha tornat per quedar-se si l’entorn continua sent favorable. Aquest és el missatge que va donar ahir el responsable de Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera, Manel Isnard, durant la presentació de l’exposició ‘El retorn de la llúdriga al Besòs’, que es pot visitar a la Biblioteca Elisenda fins al 30 d’octubre. La presència d’aquest mamífer a l’entorn fluvial posa en evidència com en els darrers anys hi ha hagut una substancial millora de la qualitat de l’aigua. "La llúdriga va marxar en la dècada dels 80 a conques del nord per la pressió urbanística i la contaminació; el seu retorn constata el bon resultat dels sistemes de depuració i de les polítiques de recuperació de les lleres", va explicar Isnard.

Característiques

La llúdriga és un mamífer semiaquàtic que necessita aigües netes, ja que s’alimenta bàsicament de peixos, encara que també inclou a la seva dieta serps, crancs i granotes. El pes mitjà del mascle és de 10 kg i de 8, la femella, i necessita menjar a diari un 10% del que pesa. Per tal d’aconseguir aliment, pot fer recorreguts d'entre 10 i 20 km diaris, passant d’una conca a l’altra. El fet que sigui un animal esquiu, que viu amagat, dificulta la seva localització i, malgrat que s'havien detectat indicis de la seva presència des del 2014, fins al 2016 no es va poder captar la primera imatge fotogràfica d’un exemplar. Aconseguir fer un cens fiable, amb proves d’ADN a través de les femtes, és un dels objectius del pla de seguiment de la llúdriga que s’està duent a terme en el marc del projecte Observatori del Besòs –on hi ha el Consorci i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) a través del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. La iniciativa compta amb la col·laboració del Zoo de Barcelona, associacions mediambientals, espònsors i voluntaris.

Ara per ara, es calcula que hi ha mitja dotzena d’exemplars a la conca del Besòs, a través d'indicis com les petjades i els excrements. "És difícil que la població creixi més enllà d’una dotzena perquè els costa reproduir-se i tenen, com a molt, dues o tres cries; el repte precisament és poder captar la imatge d’una cria", va explicar Isnard. Si bé la qualitat de l’aigua de la conca ha millorat, projectes com obrir les lleres al públic podrien ser contraproduents per a la llúdriga. "L’accés en massa al riu és perillós per a la fauna si el visitant no té un alt grau de respecte cap al medi", opina Isnard.

Presència institucional

La presentació de l’exposició sobre el retorn de la llúdriga va comptar amb la presència del president de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament, Jordi Sánchez (ERC), el regidor de Medi Natural, Oriol Serratusell (ECP) i Manel Gómez, del projecte Som Rius. En nom de la corporació, Serratusell va celebrar la presència d’aquest mamífer a la conca del Besòs: "Ens hem de felicitar per la feina feta, perquè el retorn de la llúdriga no és casual, respon a l’esforç que han fet tant les administracions com la ciutadania, a través del seus impostos, per recuperar l’entorn fluvial".

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari