‘Volem un urbanisme transformador i cohesionador, no pas especulatiu’

Per segon mandat consecutiu, el portaveu d’ERC a l’Ajuntament, Jordi Sánchez, assumeix la presidència de l’Àrea Territorial. L’edil vol aprofitar l’experiència i el treball fet durant els últims quatre anys per seguir amb els projectes destinats a cohesionar el municipi. Aquest inici de curs, però, ha estat agredolç per al seu grup, ja que la satisfacció d’augmentar el nombre de representants de 3 a 5 després de les eleccions s’ha vist enterbolida per la recent pèrdua de la regidora Montse Ribera.
 

-Una trista notícia per començar aquesta nova etapa.
Ha estat un cop duríssim perquè la Montse era una persona capdal per a ERC, honesta, treballadora i compromesa. Ens toca seguir endavant precisament per mantenir viu el seu exemple.   
-Una de les obsessions en el darrer mandat va ser la de cohesionar el municipi. Continua vigent?
Per suposat. Montcada i Reixac té una societat rica, diversa i plural. Treballar per cosir el territori, dins dels barris i també entre ells, significa cohesionar la població des d’un punt de vista social.
-En aquesta línia s’ha fet una anella cívica al voltant del Turó amb la integració de l’N-150 a Terra Nostra. Quan acabaran les obres?
Les rotondes a l’N-150 ja estan acabades, només falta urbanitzar el seu interior. A Terra Nostra, l’actuació finalitzarà en breu.
-N’està satisfet del resultat?
Sempre queden coses per fer perquè els recursos són limitats, però el vial ha quedat integrat al barri, que és el que preteníem.
-I està previst que connecti amb Cerdanyola?
Fer que l’N-150 sigui una gran avinguda que vagi des de Barberà a Barcelona és un dels objectius inclosos al Pla Director Urbanístic de l’Àrea Metropolitana i un projecte que volem liderar des de Montcada. Com a vicepresident de l’AMB, sóc un dels responsables d’aquest Pla que té com a objectiu millorar la mobilitat en el territori fent que les infraestructures contribueixin a integrar, en comptes de trinxar els municipis, com passa ara. A més, és un projecte que està obert a les propostes de la ciutadania.
-Per fi Montcada deixarà de ser el calaix de sastre de la gran metròpoli?
Això és el que volem, impulsar aquest canvi. Fins ara hem tingut un model urbanístic especulatiu, basat en el creixement i la depredació del territori. Ara toca un urbanisme transformador, de rehabilitació als barris –com estem fent a les muntanyetes de Can Sant Joan i la Font Pudenta–, que protegeixi les zones verdes perquè espais com el Pla de Reixac es mantinguin com a pulmons verds i franges de connexió natural amb altres municipis. Hem de treballar per la mobilitat sostenible amb una bona xarxa de transport públic i per a bicicletes. També per donar uns nous usos a espais de centralitat metropolitana.
-Com ara?
Per exemple, a l’entorn de l’estació de Can Sant Joan. Si es projecta que acolli una estació intermodal ferroviària, no hauria de tenir al costat una cimentera que actua com a incineradora i que, lluny de donar valor afegit, genera problemes de contaminació.
-Tornant a Terra Nostra, una altra de les assignatures pendents és desenvolupar la Zona 21.
La diagnosi encarregada a la Diputació ja està feta i l’hem de presentar als veïns. A continuació, farem un procés participatiu per recollir propostes d’actuació assumibles per l’administració i els propietaris. No podem repetir els errors que es van cometre en el passat.
-No és l’únic sector pendent de regularitzar.
Malahuradament en ple segle XXI encara hi ha barris no recepcionats per l’administració que no tenen serveis bàsics com el clavegueram o l’asfaltat de carrers. En l’anterior mandat vam posar el fil a l’agulla a l’Estany de Gallecs fent arribar l’aigua potable, amb una subvenció d’Aigües de Barcelona i l’aportació veïnal. Ara toca fer el projecte d’urbanització. Aquest és l’exemple a seguir a la Zona 21 de Terra Nostra, la Vallença Baixa,  Reixac i Can Pomada.
-El Bosc d’en Vilaró no entra en aquest llistat?
No, perquè la urbanització està en zona forestal. La problemàtica del Bosc d’en Vilaró és molt més greu, però hem de seguir lluitant per buscar alguna altra solució.
-Descarta l’Àrea Residencial prevista a Mas Duran?
Hem demanat a la Generalitat la seva retirada perquè no necessitem 2.400 nous habitatges ni esperar que aquesta sigui la solució per urbanitzar Can Pomada. Els grans projectes inversors tenen com a objectiu el seu propi benefici, no el dels veïns. Ja n’hi ha prou de plans especulatius. Hem de fer un urbanisme democràtic, participatiu i al servei de la gent.
-Està en contra del creixement del municipi?
El que crec és que ha de crèixer de forma cohesionada, donant vida als solars que avui dia estan mal aprofitats.
-Quin pla té per a les zones industrials?
Millorar els polígons que tenim i fer-los més competitius és un dels reptes urgents a afrontar. Volem contribuir a facilitar la creació de llocs de feina flexibilitzant-ne els seus usos. I també integrar els espais industrials propers a la població.
-Aquest és l’exemple que se seguirà a l’antiga Aismalibar?
La inversió prevista per Lidl al polígon Foinvasa farà que hi hagi una transició més amable entre el polígon i la carretera de Ripollet. Desapareixerà el mur que veien els veïns i un tram de la vorera –el que dona al carrer Tagamanent– s’ampliarà fins a sis metres. Aquest és un exemple de com, fent les coses bé, hem aconseguit que l’empresa continuï invertint a Montcada sense posar en risc el futur de la corporació amb operacions urbanístiques de dubtosa legalitat. N’hi ha algunes fetes en el passat que ens poden sortir molt cares.
-Per exemple?
El trasllat de Valentine a Can Milans. Estem pendents del judici que s’ha de fer després de la denúncia presentada per l’Ajuntament de la Llagosta contra el canvi de planejament impulsat per l’anterior govern. Hem intentat subsanar-lo projectant una zona verda en la franja que separa la fàbrica del nucli urbà llagostenc, al límit entre ambdues poblacions. Si aquest judici es perd, Valentine podria presentar una reclamació patrimonial contra l’Ajuntament que tindria conseqüències catastròfiques per a les arques municipals,  prou esquilmades pel pagament de les expropiacions de zones verdes. Anys després, encara estem pagant les alegries amb què es feien els convenis en l’època de la bombolla immobiliària.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: