‘La pandèmia ha posat en valor l’atenció primària’

Gemma Torrell és metgessa de família des de fa 12 anys i en fa dos que treballa al CAP Les Indianes. Des de 2013 forma part de la junta del Fòrum Català d’Atenció Primària i també és membre del grup d’ètica de la CAMFIC, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Si bé des de l’inici de la pandèmia, el focus mediàtic s’ha centrat majoritàriament als centres hospitalaris, el cert és que l’estrès del sistema sanitari també ha afectat els CAP, que han estat els primers a rebre la pressió assistencial, tal com ha explicat Torrell a La Veu.

 

Quin ha estat l’impacte de la pandèmia en l’equip professional dels CAP del municipi?
Hem hagut de flexibilitzar la nostra feina i assumir tasques que abans no fèiem. Això ha trastocat la manera que teníem de treballar, però crec que ha estat en positiu i que ens n’hem sortit prou bé. Inicialment, pel risc de contagi, vam haver de reduir l’atenció presencial –excepte les urgències o pacients que ho requerien– i ens vam centrar en la telefònica.
Creu que la ciutadania ho ha encaixat bé?
Des d’un principi tothom va entendre que calia protegir-se. Les sales d’espera poden ser un focus de contagi. Tot i així, vam ser dels primers municipis a recuperar l’atenció presencial, que mai vam deixar de fer. També és cert que la majoria dels usuaris evita anar al CAP si no és necessari i això, per una part, està bé però, per l’altra, no. No hauríem de tenir por d’anar als centres de salut.
Quin hauria de ser l’equilibri idoni entre l’atenció telemàtica i la presencial?
Crec que hem de treure de la consulta les coses que no tenen valor per sí, qüestions burocràtiques –dispensar receptes o resultats d’analítiques– i potenciar el vincle personal. Potser en alguns casos això es pot fer telefònicament, però s’ha de complementar amb la presencialitat.
En aquest últim any, ha tingut la sensació d’anar desbordada?
Hem hagut d’assumir més tasques de les habituals i més volum de treball i és veritat que, en alguns moments, sí hem tingut la sensació de no arribar a tot. Però el personal ha estat molt proactiu i hem fet pinya i això és una de les millors coses que tenim. Tant l’equip mèdic com el d’infermeria han potenciat les trucades de seguiment, prioritzant els malalts crònics i de risc. És veritat que hem tingut molta feina però l’hem feta el millor que hem pogut i ens hem flexibilitzat moltíssim, uns valors que probablement no sabíem que teníem.
L’estrès de l’atenció primària és diferent a l’hospitalària?
Nosaltres veiem la pandèmia abans. Els pacients passen primer pel CAP i després, els més greus deriven a l’hospital. Els centres van tenir 10 dies de marge abans que els arribés la primera onada. És aquest decalatge el que hem anat veient al llarg de la pandèmia. Si baixen els casos a primària, baixen als hospitals i també, a l’inrevès. Quan a nosaltres ens baixen el casos covid, ens creix la resta. És com un tsunami.
S’ha recuperat la normalitat?
No sé si podrem tornar a parlar de normalitat o d’una altra cosa. No l’hem recuperada, si en referenciem en tot el que fèiem abans, però potser és l’oportunitat per reflexionar sobre allò que no aporta valor i tornar a començar establint un nou contracte amb la societat. Nosaltres, com a professionals, estem al servei de la població i de la seva salut. Aquesta pandèmia pot ser el reset que necessita l’atenció primària per definir-la millor, comptant també amb la participació de la ciutadania.
Caldrà més recursos.
L’atenció primària té un pressupost reduït des de fa molt anys, però ara s’ha posat de relleu la importància que té en el sistema sanitari i la necessitat de protegir-la. Fem moltes coses que bona part de la població no sap perquè ens costa molt explicar-nos i sempre ho fem en negatiu dient que no tenim prou diners o personal i no posem el focus en el que fem. El nostre distintiu és la proximitat a la gent i atendre el major nombre de problemes de salut que es poden resoldre dins del sistema sanitari. El major valor que tenim és que hi som, si no hi fóssim, se’ns trobaria molt a faltar.