‘Apostem per respectar els cicles de la natura’

Fa més d’una dècada que l’Ajuntament ha deixat d’utilitzar pesticides

Júlia Vinent és la responsable d'un equip de treball que compta amb 25 persones, una dotzena de personal propi i la resta, d'empreses externes
Pilar Abián
En què es basa la naturalització dels espais verds?
En transformar-los i gestionar-los de forma natural, deixant l’entrada espontània de flora i  fauna. Els cicles han de seguir el seu curs, la nostra intervenció ha d’estar dirigida a protegir la biodiversitat.
I això significa..?
Fugir de pràctiques jardineres basades en retalls constants de la vegetació, podes d’arbres abusives, ús de productes químics contra les plagues, introducció d’espècies vegetals invasores i foranies o de catifes verdes que no estan adaptades al nostre clima i requereixen un consum d’aigua excessiu.
Adéu, doncs, la jardinería  tradicional?
Tampoc es tracta d’això. La jardineria tradicional també té presència al municipi, però en menor mesura, reservada a llocs molt concrets perquè és més delicada i costa de mantenir. De tota manera, el fet de naturalitzar els espais no vol dir que perdin la seva funció ornamental.
Òbviament és una opció més sostenible.
Per descomptat. Però no només des d’un punt de vista econòmic. Ajuda a millorar la qualitat de l’aire i la regulació climática, atenua la contaminació acústica i incrementa la biodiversitat i això té una repercussió social en el benestar de la ciutadania.
Parli’m d’accions concretes.
Per exemple, substituïnt les gespes per prats secs estalviem aigua i segues. Amb la naturalització dels escocells aconseguim que els insectes visquin a les herbes i les plantes que hi ha al voltant de la soca de l’arbre i ajudin a lluitar contra les plagues, ja que s’alimenten d’espècies com el pulgó. Igualment plantem plantes arbustives amb fruit per alimentar els ocells que així aniden als arbres veïns i també contribueixen a la lluita biològica. En cas de plagues persistents, introduïm  insectes depredadors a les capçades i només fem ús del plaguicida químic a l’interior del tronc, de manera que no perjudica les persones en el cas de l’escarbat de l’om. Fa 15 anys que no fem ús de pesticides, aturem les plagues amb la lluita integral.
Parlant d’arbres, cada vegada es tendeix a podar menys. Per què?
Els arbres de les ciutats, com a la natura, no cal podar-los  si no  hi ha una raó que ho justifiqui. La seva ombra ajuda a mitigar la  insolació, a tenir la ciutat més fresca i ombrejada i a absorbir el CO2 i la pols ambiental, millorant la qualitat de l’aire. El que importa és la capçada dels arbres, per això la poda l’hem ajustada per garantir la massa foliar. Als parcs amb prou espai intentem que creixin de forma lliure i, als que es troben al nucli urbà, els podem quan és necessàri.
Es fan actuacions per minimitzar els casos d’al·lèrgia a la població?
Tenim un parc de més de 8.000 exemplars plantats, la majoria des de fa anys. El compromís municipal és actuar sobre els més problemàtics i tenir en compte aquest requeriment per als que es plantin en el futur.

Deixa un comentari