Quatre joves emprenen l’aventura de viatjar fins a Roma en bicicleta

Els ciclistes són cada dia més a prop del seu objectiu, la capital italiana

D’esquerra a dreta, Santiago Bat, Mario Lorenzo, Albert Vázquez i Carlos Serrano
Les Altres Veus
Els quatre aventurers van arribar fa dos dies a la ciutat italiana de Pisa

Recórrer Europa de forma ecònomica i sostenible és possible gràcies a la força de voluntat, l’esforç físic i l’esperit de superació. Així ho demostren Santiago Bat, Mario Lorenzo, Carlos Serrano i Albert Vázquez, que van començar el dia 7 de juliol, des de la plaça de l’Església de Montcada i Reixac, el seu viatge en bicicleta amb destí a Roma. Els quatre montcadencs han fet onze etapes fins ara.

Trajecte

Tot i alguns contratemps –rodes punxades, haver de trobar un lloc on dormir i condicions climatològiques adverses–, els joves arribaven el 16 de juliol a la ciutat italiana de Pisa, situada a uns 320 quilòmetres del seu objectiu. Prèviament, els ciclistes han passat per ciutats catalanes com Sant Feliu de Guíxols i Llançà, per localitats franceses com Perpinyà, Valras-Plage, Narbonne, Frontignan, Agde, Marsella, Niça i Mònaco, i per ciutats italianes com Ventimiglia, Albenga i La Spezia, fent trams d’entre 45 i 100 quilòmetres en bicicleta. De moment, el grup de joves ha efectuat un únic tram amb tren, des de Marsella fins a Niça. Els quatre aventurers es fan el menjar ells mateixos i dormen a l’aire lliure, en tendes de campanya. En alguns casos, les circumstàncies els han obligat a improvisar, fins al punt d’arribar a dormir en una quadra per a vaques. El recorregut que els queda l’hauran de fer a contrarrellotge, ja que els quatre montcadencs han d’agafar un ferri al municipi de Civitavecchia, a Roma, per tornar a Barcelona. El ferri surt el 24 de juliol, que és el marge de temps que els resta als quatre ciclistes per arribar a la capital italiana i estar a temps d’agafar el vaixell de tornada a casa.

Per conèixer més detalladament el trajecte dels quatre aventurers parlem amb un d'ells, Carlos Serrano.

D’on va sorgir la idea d’anar a Roma en bicicleta?

La idea va sorgir gràcies al nostre esperit aventurer. Va inspirar-nos un documental, Pedal the world, on un home feia la volta al món en bicicleta i vam decidir fer alguna cosa semblant.

Us heu preparat prèviament per a aquest viatge?

La preparació tant pel que fa a l’organització com la part física ha estat pràcticament nul·la. La idea va sorgir uns sis mesos abans que comencés l’estiu. Vam planificar les etapes amb el Google Maps, poble per poble, en tres reunions, i vam preparar tot el material dos dies abans d’iniciar la marxa per culpa de problemes de calendari.

Com ha anat el trajecte fins al punt on us trobeu?

El primer dia ja vam tenir problemes. La primera etapa vam recórrer 100 quilòmetres. Va ser molt dura perquè no vam tenir en compte el gran desnivell de la costa catalana. A partir d’aquell moment, ho vam planificar tot millor i vam decidir enfocar les etapes restants de forma més realista, fent cada dia uns 70 quilòmetres en bicicleta.

Com és el vostre dia a dia?

De 6 a 12h realitzem l’etapa. La resta del dia descansem, cuinem pasta amb foc de camping i intentem trobar un lloc on dormir.

Quants quilòmetres heu fet amb bicicleta fins al moment? I amb tren?

Fins al moment, 600 quilòmetres en bicicleta i 400 quilòmetres en tren.

Heu tingut problemes o contratemps durant el viatge?

Molts menys dels esperats: el gran desnivell de la costa, el clima ­(episodis de pluja) i trobar llocs on dormir, ja que a molts llocs no està permesa l’acampada lliure. Aquests petits problemes i el cansament ens han obligat a canviar part de la planificació. Teníem pensat fer 17 etapes de 100 quilòmetres cada jornada, deixant així tres dies de marge. No obstant això, l’única etapa de 100 quilòmetres que hem fet ha estat la del primer dia, on ens vam adonar que etapes tan llargues ens suposaven un enorme desgast físic. Vam reconduir la situació agafant un tren amb el qual vam recórrer 400 quilòmetres i vam descansar a Florència, on ja teníem un lloc segur per dormir. Tots aquests petits contratemps els hem pogut superar gràcies a la gran unió que hem aconseguit els quatre, una unió que ha afectat molt positivament la presa de decisions.

I alguna sorpresa agradable?

Sí. La més satisfactòria és la gran dinàmica i unió que està aconseguint el grup amb aquest viatge i la possibilitat que cada dia veiem més clara la idea de fer més sortides com aquesta en un futur. Amb aquest trajecte ja tenim una experiència prèvia i sabem que podem fer-ho si en ens ho proposem. També ens ha sorprès positivament l’enriquiment espiritual que hem adquirit amb aquest viatge i les ganes que tenim tots quatre d’arribar al nostre objectiu.

Podríeu explicar alguna anècdota o fet curiós?

A Latte (el primer poble de la frontera italiana) vam topar amb un rodamons d’Igualada. Anava amb la seva gossa. Amb ell vam compartir tota la tarda i el sopar. Va ensenyar-nos uns quants trucs i consells per estalviar queviures i subministrament. Aquest home va fer una reflexió sobre l’estil de vida tradicional que ens va aportar moltíssim.

Quan arribareu al vostre destí?

El dia 22 de juliol. Tenim moltes ganes d’arribar, ja que allà ens trobarem amb Danilo Moncada, qui ens ha convidat en la visita a Roma.

Per acabar, voldríeu afegir alguna cosa més?

Sí. Voldríem donar les gràcies a les nostres bicicletes Scrunchy, Albina, Monstruo i Mastodonte, que han demostrat ser unes companyes molt fidels durant la nostra aventura. També voldríem donar les gràcies al suport que hem rebut des de Montcada, que ens ha sorprès molt positivament.

Es pot seguir l’aventura dels quatre joves a la compta d’Instagram @montcada_roma

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari