‘Ens agrada viatjar per aprendre’

La parella José Ligero i Judit Rodríguez i els seus fills Leire, de 13 anys, i Aleix, de 10, són una família del barri de Can Cuiàs que comparteix una gran passió: viat­jar arreu del món per conèixer altres països –n’han visitat fins ara 32– i cultures. Del viatge de l’any passat no se n’oblidaran mai, ja que van patir a Indonèsia el fort terratrèmol que va sacsejar les illes Gili, causant la mort de més de 500 persones. Malgrat l’experiència, els Ligero-Rodríguez no han perdut el seu esperit viatger i enguany ja tenen preparada la seva pròxima aventura, que consistirà a recórrer una part de la famosa Ruta 66 dels Estats Units –que uneix Chicago i Los Ángeles–, visitant llocs tan emblemàtics com el Gran Canó de Colorado, la Vall de la Mort, Las Vegas i Los Ángeles. 

Com va ser l’experiència de sobreviure a un terratrèmol? Encara teníu ganes de continuar viatjant a l’altra punta del món?
José: Sí. L’experiència ens ha fet més forts i ens ha unit encara més. Vam viure amb molta angoixa les primeres hores del terratrèmol i les rèpliques posteriors pel perill de possibles tsunamis que, per sort, no es van produir, ja que hauríem tingut poques possibilitats de sobreviure perquè estàvem a una illa completament plana. Quan va passar el sisme, estàvem sopant en un restaurant que va quedar totalment destruït; nosaltres ens vam salvar perquè ens trobàvem a la terrassa.Vam tenir molta sort perquè no vam patir ni una esgarrinxada. 
Judit: Va ser un ensurt molt gran i vam passar molta por, però fem una lectura positiva perquè estem vius i creiem que experiències com aquestes ens reafirmen més en la nostra creença d’aprofitar al màxim cada segon de la vida i viure el present.
Per això ja teníu preparades les vacances d’aquest any als Estats Units. Per què heu escollit aquesta destinació?
Judit: Cada any tria un de nosaltres i, enguany, em tocava a mi. Sempre m’ha cridat l’atenció conèixer aquests llocs que hem vist en nombroses ocasions a moltes pel·lícules. A José li agrada més Àsia, però aquest any hem decidit canviar de continent.
Cal un pressupost elevat per fer aquests viatges?
José: Nosaltres fem viatges low cost. Normalment, ens allotgem amb famílies autòctones, mengem els plats típics del país i viatgem en transport públic. 
Judit: Per a nosaltres, fer aquests viatges és una prioritat i, al llarg de l’any, ens estem de moltes coses per poder marxar a l’agost.
José: Jo sempre els dic als meus fills que nosaltres no els deixarem una herència material perquè no tindrem diners estalviats, però sí un llegat més emocional i experiències de vida. És la nostra filosofia.
Com és viatjar amb infants? No us fa por anar tan lluny de casa?
Judit: No passa res. Els infants s’adapten ràpid. S’acostumen sense problemes al menjar i als llargs trajectes amb avió. El fet de no viatjar amb fills només passa aquí, a tot arreu et trobes amb famílies amb infants.
Què heu après dels viatges fets a una trentena de països?
José: Que es pot viure amb molt menys del que tenim nosaltres i ser feliç. A Cuba ho vam comprovar.
Judit: Hem conegut diferents formes de viure i hem après que no som l’epicentre del món. Ens agrada molt viatjar amb els nostres fills perquè coneguin altres realitats i aprenguin a respectar-les. Viatjar és un aprenentatge de vida que tothom hauria de practicar. 
Animaríeu la gent a viatjar amb canalla?
José: Sí, sense cap mena de dutbe. A banda de tot el que aprens, m’agrada viatjar amb la meva família perquè passem tot el temps junts cosa que, amb el ritme de vida que portem a la nostra societat, és molt difícil. De vegades, anem a llocs on només estem els quatre i ens dediquem a parlar o a mirar els estels. Cada viatge és un somni fet realitat.

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: