La pobresa infantil, la igualtat de gènere i l’habitatge, grans reptes contra l’exclusió social

L’Ajuntament va presentar aquest dimecres a l’Auditori l’Observatori d’Inclusió de Montcada i un informe sobre vulnerabilitat

L’antropòleg Manuel Delgado, l’alcadessa Laura Campos i Mireia Sierra, de la cooperativa El Risell, durant la presentació de l’Observatori d’Inclusió
Pilar Abián
L’Ajuntament va presentar aquest dimecres l’Observatori d’Inclusió de Montcada i Reixac, el web d’aquest servei i l’informe de vulnerabilitat del municipi del 2018, per valorar les accions inclusives desenvolupades durant el primer any de posada en  marxa del Pla Local d’Inclusió Social (PLIS). L’acte va tenir lloc a l’Auditori i va comptar amb la presència de l’alcaldessa, Laura Campos (ECP); de l’antropòleg  i catedràtic de la Universitat de Barcelona Manuel Delgado; la cap de projectes de la cooperativa El Risell, Mireia Sierra, que ha elaborat l’informe sobre vulnerabilitat juntament amb l’Ajuntament, i el cap tècnic del departament de Polítiques d’Inclusió, Francesc Cabra. 
 
Segons l’informe de vulnerabilitat social, la situació de la població ha millorat respecte anys anteriors, amb una disminució en vuit punts del nivell relatiu de pobresa a la ciutat de 2016 a 2017, tot i que encara queda molta feina per fer ja que el 30% de la població viu amb rendes inferiors al 60% de la mitjana catalana. Els grans reptes de les polítiques socials són la reducció de la pobresa, especialment la infantil; les desigualtats de gènere i l’accés a l’habitatge. Així, el 17’8% dels infants de primària es troben en situació de pobresa severa i reben l’ajut de beques de menjador. 
A nivell d’ocupació, l’atur al municipi és més elevat que a Catalunya i la comarca, amb una taxa que arriba al 14%, repercutint sobretot en el col·lectiu de les dones amb un percentatge més elevat especialment en el cas d’atur de llarga durada. Respecte a l’àmbit residencial, Montcada té un parc d’habitatge públic reduït, que no s’ha renovat en els últims anys. D’altra banda, el 12% de la població viu en habitatges de lloguer, amb un preu mig a l’alça des del 2014 que supera els 530 euros al mes. En educació, la majoria d’alumnes matriculats tant a l’ESO com a batxillerat obtenen la titulació, tot i que l’escolarització dels menors de 17 anys és del 78%, una xifra inferior a d’altres municipis de la comarca. En quant al català, la població mostra un elevat coneixement de la llengua. Les persones que assisteixen als cursos de català són principalment dones nouvingudes. En l’àmbit de la salut, l’informe conclou que els trastorns de salut mental com l’ansietat i la depressió són principalment femenins, mentre que els homes són els principals afectats per l’abús de substàncies com l’alcohol i el cànnabis. 
 
L’Observatori és una de les accions del PLIS que pretén proporcionar informació rigorosa i de qualitat de forma periòdica del municipi sobre vulnerabilitat i exclusió social, proporcionada per tots els serveis de l’Ajuntament. Els objectius de l’Observatori són fer una anàlisi de la realitat de la ciutat, avaluar  les polítiques públiques vinculades a la inclusió, esdevenir un espai de referència i suport dels diferents plans de ciutat, generar reflexió estratègica i crear un banc d’experiències i bones pràctiques inclusives. “Amb aquestes iniciatives volem determinar on cal posar el focus per lluitar contra la vulnerabilitat i posar les persones en l’epicentre de les polítiques socials”, va dir Campos, qui va remarcar que des del consistori s’està fent una aposta clara per disminuir les situacions de vulnerabilitat. L’Ajuntament destina un total de 1.390 euros a l’any per habitant, el 3’9% sobre el PIB, i la despesa municipal social per persona és de 119 euros.
 
L’antropòleg Manuel Delgado va oferir una conferència on va desmuntar tòpics entorn els discursos actuals sobre l’exclusió social. Per al catedràtic de la UB, el poder redueix les diferències en categories identitàries o culturals perfectament delimitades i immòbils amb l’objectiu de fer creure a la societat que els conflictes existents són fruit d’una manca de diàleg i no pas dels problemes estructurals del sistema capitalista, intrínsecament injust. “Perquè algú sigui exclós o vulnerable ha de ser excluïble”, va dir Delgado, tot destacant que les formes d’exclusió es basen en uns criteris que persegueixen culpabilitzar la persona esborrada de la seva situació. “D’això se’n diu naturalitzar les situacions. En la societat actual, qualsevol de nosaltres està en condicions de ser descartable per diferents motius. Si no ens exploten, ens exclouen”, va manifestar l’antropòleg, fent referència a algunes mobilitzacions a diversos llocs del món com Xile o Hong-Kong: “És la lluita de les classes mitjanes a perdre el poc que tenen”. Delgado també va criticar l’ús que s’està fent avui dia del concepte cultura per justificar el conflicte entre col·lectius, en equiparar-lo al que utilitzaven les tesis de l’antic racisme biològic. “Primer es produeix l’explotació, la discriminació, la marginació i l’estigma, i després es crea una ideologia que acudeix en el seu suport per mostrar l’exclusió com un fet irrevocable”, va concloure l’antropòleg.
Seccions:

Deixa un comentari