Com afrontar la cura de persones dependents en l’àmbit de la família

Tenir cura d’un familiar en situació de dependència és una tasca no professionalitzada que es produeix en l’àmbit domèstic i que pot ocasionar esgotament físic i emocional. Per proporcionar una atenció òptima és necessari que la persona cuidadora mantingui el seu equilibri personal i rebi suport per desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament ha organitzat un grup de suport i ajuda mútua adreçat a persones cuidadores, finançat per la Diputació. El taller ha constat de 10 sessions,  que s’han fet els dijous a la tarda a la Casa de la Vila entre els mesos de setembre i novembre. “No és un curs de formació, és un espai de relació, de suport psicològic i d’intercanvi d’experiències entre els participants”, ha comentat la terapeuta del curs, Cristina Vázquez, qui ha afegit que l’objectiu és evitar la sobrecàrrega emocional i física que comporta la feina del cuidador, conèixer altres persones en la mateixa situació, evitar la soledat i disminuir l’estrès. 

 

Una desena de persones, totes dones, ha participat al grup d’ajuda mútua, fent un balanç molt positiu. “Em fa sentir millor saber que no estic sola i que hi ha altres persones com jo. Em reconforta el fet que hi ha gent que m’escolta i m’entén”, ha manifestat Remedios Alcaide, que fa vuit anys que cuida el seu pare malalt d’Alzheimer. Aquest mateix sentiment el té Ana Ruiz, una altra de les participants al curs, qui reconeix que “el grup m’ha ajudat a obrir-me. Hi ha sentiments que compartim i que no expliquem a la família. M’agrada venir perquè tot es fa més portable”. Durant les sessions també s’han tractat altres aspectes com la infravaloració de la feina que realitzen les persones cuidadores. “És una tasca molt important que no està reconeguda. La societat no estar preparada per cuidar la gent dependent, ens falta molta humanitat”, ha expressat Maria Lluïsa Blanco, que cuida la seva sogra, de 96 anys.

 

Respecte al suport per part de l’administració pública que reben  les famílies amb persones dependents, les assistents han coincidit a destacar que és necessari dotar de més recursos i personal els serveis destinats a la dependència, perquè hi ha una llargues llistes d’espera que retarden l’accés als serveis. “Per tenir plaça a una residència pública poden passar fins a tres anys i, és clar, els que no tenim molts diners no podem pagar les concertades i les privades, que són caríssimes”, es lamenta Carmen Martínez, que cuida la seva mare amb greus problemes de mobilitat a causa d’un ictus que va patir fa tres anys i mig. “El problema és que quan t’arriba l’ajut, com que triga tant, la persona al teu càrrec ja ha mort”, afirma Martínez. Les participants esperen que l’any vinent es torni a repetir la iniciativa, tot i que els agradaria que el grup  de suport pugués funcionar durant tot l’any.