Creu Roja engega un projecte adreçat a persones sense llar

L’assemblea local de Creu Roja ha posat en marxa aquest any un projecte per pal·liar les dificultats i els riscos que les persones sense llar es troben en el seu dia a dia. El programa, finançat a través de la campanya de l’IRPF, es realitza en coodinació amb el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament i de les policies local i autonòmica. 

 

En els seus primers mesos en funcionament, la iniciativa compta amb un parell de grups fixos de voluntariat que setmanalment visiten els llocs on es troben aquestes persones, algunes de les quals ja tenen un vincle amb els Serveis Socials. “L’objectiu és detectar-ne les necessitats i derivar-les en les corresponents intervencions”, explica la voluntària Ana Sofía Jaramillo. “L’acollida de les persones visitades ha estat positiva. La majoria ens ha traslladat com a necessitat més urgent la falta d’una habitació, llar o espai personal on pernoctar”, comenta Manolo Martínez, tècnic de Creu Roja.  Fins ara, el programa atén cinc persones. El voluntariat els porta aigua, roba d’abric, aliments i altres estris que els permetin millorar la seva situació. “És el nostre granet de sorra per ajudar aquestes persones”, assegura Jaramillo. Les visites dels voluntaris també són importants per mitigar la soledat de la població sense llar. “Agraeixen molt l’estona que passem amb elles, xerrant una  mica de tot i fent-les companyia”, afegeix la voluntària Mar Esteve.  

 

 

Pedro Joaquín Ávila té 58 anys i viu a una barraca de l’assentament il·legal ubicat entre la llera del Besòs i la carretera de la Roca. Va arribar de Colòmbia poc abans de l’inici de la pandèmia, fugint de la violència de narcotraficants i paramilitars. Al seu país, va deixar la dona i els sis fills, amb qui manté contacte gràcies a un telèfon mòbil que li han deixat per rebre trucades. Pedro Joaquín va emigrar a Catalunya per treballar a Badalona a l’obra d’un constructor que va conèixer a Colòmbia, però al poc temps es va quedar sense feina. “Van fer una inspecció de treball i em vaig quedar sense res d’un dia per l’altre perquè no tinc regularitzada la situació”, es lamenta.

 

A partir d’aquí, va començar el seu periple. Un compatriota li va oferir la possibilitat de venir a viure a una parcel·la al costat del riu, amb una barraca sense llum ni aigua. “No tenia cap altra opció. He sobreviscut com he pogut, fent treballs esporàdics en horts i desballestaments. A l’hivern, he passat molt fred”, afirma Pedro Joaquín, qui afegeix que la seva situació va començar a millorar quan va demanar ajut a l’Ajuntament i al CAP: “Estic molt agraït per tot el que estan fent per mi”. Des de fa uns mesos, també rep el suport de Creu Roja a través del nou programa adreçat a les persones sense llar. “Estic molt content. Em porten aliments i aigua. També em van dur un sac de dormir i un fogonet per cuinar”, explica Pedro Joaquín, qui no vol tornar a Colòmbia “perquè aquí es viu molt millor que al meu país, on sempre he viscut envoltat de violència. A Catalunya, hi ha pau i tranquil·litat”.