‘Mirar el cel es fa més necesari que mai’

Montse Coll capta imatges de l’univers des de Mas Duran

Vista de la Galàxia d'Andròmeda
Cel nocturn de Montcada i Reixac
Montse Coll amb el seu telescopi des de la terrassa de casa seva a Mas Duran
La lluna amb els seus colors originals
Nevulosa de l'anell
Conjunció de Saturn i la Lluna sobre el turó de Moia
Pas del cometa Eowise sobre Montcada on s'aprecia la contaminació lumínica del cel de Montcada
Pas del cometa Owise sobre Montcada

El confinament ha despertat l’interès per l’astrofotografia des de casa. I és que viure en la metròpoli  i contemplar estels i galàxies no és incompatible. Aquest és missatge que trasllada l’astrofotògrafa urbana Montse Coll. Des de la seva terrassa de Mas Duran capta a la nit instantànies captivadores de l’univers.

“Existeix la falça creença que des del balcó de casa no veurem res”, s’afanya a explicar. Ella comparteix a través d’Instagram i del seu blog galàxies, estels celestes, la vía làctia o la nebulosa d’Orió, entre d’altres. En això consisteix l’astrofotografia urbana, que no deixa de sorprendre-la a diari. El que va començar com a una simple afició, s’ha convertit en una autèntica passió. “No m’hauria imaginat que veuria algun dia la galàxia d’Andròmeda sota un cel urbà”, confessa.

En els seus inicis, només disposava d'una càmera reflex i havia de treballar amb llargues exposicions. Amb el temps va anar augmentants els coneixements i ampliant el seu instrumental. “Per iniciar-se és més important la formació que no les eines”, adverteix, tot i que anima la gent a endinsar-se en la visió del cel profund amb una càmera amb un objectiu lluminós. Les extraordinàries imatges que comparteix són producte d’hores d’observació i de disparar amb la càmera i el telescopi durant hores a partir de la mitjanit, quan entra la matinada i el cel és negre. “Les fotografies s’aconsegueixen mitjançant llargues exposicions, que poden durar hores”, relata. Ella no veu el resultat final fins que no edita les captures. “Sempre dic que observar el cel és com viure la nit de Reis, no saps el que has aconseguit fins que processes totes les imatges l’endemà”.

Coll denuncia la contaminació lumínica i, en especial, la llum que es desaprofita. “Quan fas llargues observacions, t’adones que molta de la llum urbana no il·lumina res i es queda sense sentit, degradant la ciutat i generant un problema afegit”, critica.

La montcadenca viu a toca d’un del Parc de la Llacuna, un entorn natural des del qual té grans vistes del cel “on pots veure el pas diari de l’estació espacial internacional ”, comenta amb entusiasme.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari