La dura realitat dels joves sols centra la celebració d’aquest any al municipi

Montcada disposa de diversos recursos per acompanyar els adolescents en el seu procés d’emancipació a la vida adulta

La celebració al municipi del Dia Mundial de les Persones Migrants, que es commemora el 18 de desembre, ha posat l’accent aquest any en la realitat dels joves estrangers que arriben a l’Estat espanyol sense família ni recursos amb l’esperança de gaudir d’una oportunitat a la vida i ajudar econòmicament a casa. Segons la Generalitat, a Catalunya hi havia a finals del passat mes de setembre prop de 5.300 Joves Migrants Sols (JMS) assistits pel sistema de protecció a la infància, que viuen en centres d’acollida o en pisos per a joves tutelats o extutelats.
Montcada i Reixac acull en el seu terme municipal el centre d’acolliment Can Miralpeix, amb una vintena d’adolescents sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i Can Ewok, un pis per a joves de 16 a 20 anys vinculats a Programes d’Inserció Laboral (PIL), on viuen un total de vuit JMS.


Montcada i Reixac acull en el seu terme municipal Can Miralpeix, un centre d’acolliment de menors sota la tutela de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i un pis tutelat, Can Ewok


“Som un referent en el seu procés d’autonomia i emancipació cap a l’etapa adulta”, assegura la directora de Can Ewok, Mireia Mengod, qui afegeix que des de l’esclat de la pandèmia –amb una disminució important del nombre de JMS arribats a Catalunya– es pot allargar aquest acompanyament fins després dels 18 anys perquè el servei de protecció no està tan saturat. “Abans de l’arribada de la Covid-19, la majoria d’usuaris de Can Miralpeix eren joves estrangers, mentre que, en l’actualitat, el percentatge s’ha reduït fins al 30%”, comenta Mengod.

 

Els joves que conviuen ara a Can Ewok provenen de l’Àfrica subsahariana i del Marroc. “Som una família formada per vuit joves i dues educadores. La vida a la casa és com la de qualsevol altra llar. Al matí, tots estudien o treballen i, a la tarda, fan activitats extraescolars”, comenta Sara Silva, una de les dues educadores d’aquest espai d’acollida, qui ha destacat el treball que fan per potenciar la seva autonomia perquè siguin capaços de realitzar gestions com obrir un compte bancari, empadronar-se o demanar cita prèvia al metge de capçalera. “També els ensenyem temes més quotidians com cuinar, seguir una alimentació saludable, saber netejar els banys o posar una rentadora”, remarca Silva.

 


'Som una família formada per vuit joves i dues educadores. La vida a la casa és com la de qualsevol altra llar', explica Sara Silva, una de les dues educadores de Can Ewok


Paral·lelament a la formació i atenció dels joves, Mengod assegura que l’altra gran prioritat que s’intenta agilitar al màxim des del centre d’acollida és la legalització de la seva situació “perquè quan arribi el moment de l’emancipació no tinguin problemes per disposar d’un habitatge i d’una ocupació, els dos pilars bàsics per fer front al dia a dia”, assegura Mengod.
Des de l’entrada en vigor de la nova Llei d’Estrangeria, el passat mes de novembre, els JMS poden fer el trànsit a la vida adulta d’una manera no tan traumàtica. “Abans, per renovar el permís de residència, necessitaven tenir un contracte laboral de 40 hores durant un any. Era un requisit molt difícil d’aconseguir, per tant, molts es veien abocats a la vulnerabilitat, sense recursos ni habitatge”, argumenta Leila Perdiguero, treballadora social a Can Miralpeix. En l’actualitat, el permís de residència-treball es pot obtenir durant dos anys si s’acredita que la persona està realitzant una formació en el territori sota la tutela de l’administració. “D’aquesta manera, ja no queden desemparats”, celebra Perdiguero.

Seccions:

Deixa un comentari