SOCIETAT

A la recerca d'un futur millor

D'esquerra a dreta, Mohamed Benazzouz, Hamza Jaiteh i Essa Saine
D'esquerra a dreta, Mohamed Benazzouz, Hamza Jaiteh i Essa Saine.
Foto: Sílvia Alquézar
Tres joves residents al pis tutelat Can Ewok expliquen la seva dura experiència vital
23/12/2021 - Sílvia Alquézar
Mohamed Benazzouz, 22 anys. Marroc
‘He rebut sempre molt suport del consistori’
Mohamed Benazzouz va marxar de Larache, una ciutat de pescadors al nord del Marroc on vivia amb la seva família, amb 19 anys, tot i que des dels 15 ja s’havia plantejat la idea de venir a Espanya a la recerca d’un futur millor. “Vam viatjar en pastera, en una travessa de nou hores, fins a Barbate (Cadis)”, recorda el jove. Amb un amic, va anar d’un lloc a un altre fins que la policia els va localitzar. A partir d’aquí, va començar un periple per diversos centres d’acollida fins que va decidir marxar a Madrid amb uns amics. “Vaig venir a Barcelona perquè trobava a faltar el mar”. A Catalunya, també hi va ser a diversos centres d’acollida, entre els quals hi havia Can Miralpeix. Durant aquest període, va aprofitar l’estada per aprendre castellà i formar-se com a soldador i cuiner. “Quan, per edat, se’m va acabar la tutela de la Generalitat, vaig tornar a Montcada perquè encara estava empadronat en aquest municipi de l’etapa en què vaig residir a Can Miralpeix. L’Ajuntament em va ajudar a trobar allotjament i seguir formant-me”, explica Mohamed, qui ara treballa a un restaurant de Sant Cugat. “Trobo molt a faltar la meva família. Quan tingui tots els papers en regla, vull anar al Marroc per veure els meus pares i les meves germanes”, diu.
 
 
Hamza Jaiteh, 18 anys. Gàmbia
‘Soc molt feliç aquí, però enyoro la meva família’
Hamza Jaiteh, de Gàmbia, va decidir emigrar a Espanya als 16 anys “per tenir un futur i ajudar la meva família”. El seu viatge fins a Roquetas (Almeria) va durar nou mesos. “Va ser bastant dur, moltes vegades vam haver de caminar molt i dormir al carrer”, recorda el jove.
Després de passar per diversos centres d’acollida, va decidir anar a Tarragona a viure amb un tiet. “Però jo volia aprendre l’idioma i formar-me, per tant, vaig decidir tornar a un centre d’acollida”, explica Hamza, qui va entrar a Can Miralpeix l’any passat i, des de fa uns mesos, viu a Can Ewok. En l’any i mig que porta al centre montcadenc, ha perfeccionat el castellà, ha fet un curs de soldadura i ara n’està fent un altre de temes relacionats amb la construcció. També juga a futbol, concretament a l’equip juvenil del CD Trinitat. En només tres partits que ha disputat, ha marcat set gols, convertint-se en el jugador amb millor coeficient per matx.
“Soc molt feliç aquí. A més, ara ja tinc el NIE i el permís de treball per dos anys més”, destaca Hamza, tot i que reconeix que s’enyora molt de la seva família. “Quan tingui feina i guanyi diners, m’agradaria moltíssim visitar els meus pares i els meus germans, que fa molts temps que no els veig”, assegura.
 
Essa Saine, 19 anys. Gàmbia
‘Estic molt content perquè he començat a treballar’
Essa Saine, de Gàmbia, va acordar amb els seus pares que el millor per a ell i la seva família era emigrar a Espanya. Després de travessar Senegal i Mauritània, va arribar al Marroc, des d’on va marxar en pastera fins a Almeria capital i, des d’allà, va anar a parar a Barcelona: “Des de petit, m’havia agradat aquesta ciutat”, comenta Essa qui, com Hamza, vivia a un poble de pescadors a Gàmbia. De la seva estada a Can Miralpeix, Essa guarda un bon record: “M’han ajudat molt, tant els educadors socials com els companys”.
Essa ha fet diversos cursos per aprendre l’idioma i diferents oficis com el de soldador i paleta de la construcció. Aquest mes de desembre ha començat a treballar a l’Ajuntament de Ripollet amb un contracte d’un any fent tasques de jardineria, pintura i neteja de carrers.
“Estic molt content perquè aquesta feina em permetrà ajudar econòmicament la meva família”. A l’igual que Mohamed i Hamza, Essa assegura que el més dur de tot plegat és la llunyania dels seus éssers estimats. “Els trobo molt a faltar, però és el que hi ha, hem d’aguantar”, afirma el jove, qui reconeix que l’absència es porta molt millor sabent que té el caliu de la seva nova família a Can Ewok, formada per educadores i companys.
167 visites

Publicitat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de laveu.cat,
REGISTRA'T PER OPINAR.
laveu.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè entén que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom i els cognoms dels seus autors.

laveu.cat es reserva el dret de no publicar o eliminar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes i no s'’acceptaran continguts insultants, vexatoris o que promoguin la violència.
COMUNICA'T
Contacta amb nosaltres al telèfon
(+34) 935 726 474
o envia'ns un correu electrònic a som@laveu.cat
PARTICIPA

Aquesta web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús que fem de les galetes (cookies). L'usuari pot evitar la generació de galetes (cookies) i eliminar-les mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les galetes (cookies) pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.