A la recerca d’un futur millor

Mohamed Benazzouz va marxar de Larache, una ciutat de pescadors al nord del Marroc on vivia amb la seva família, amb 19 anys, tot i que des dels 15 ja s’havia plantejat la idea de venir a Espanya a la recerca d’un futur millor. “Vam viatjar en pastera, en una travessa de nou hores, fins a Barbate (Cadis)”, recorda el jove. Amb un amic, va anar d’un lloc a un altre fins que la policia els va localitzar. A partir d’aquí, va començar un periple per diversos centres d’acollida fins que va decidir marxar a Madrid amb uns amics. “Vaig venir a Barcelona perquè trobava a faltar el mar”. A Catalunya, també hi va ser a diversos centres d’acollida, entre els quals hi havia Can Miralpeix. Durant aquest període, va aprofitar l’estada per aprendre castellà i formar-se com a soldador i cuiner. “Quan, per edat, se’m va acabar la tutela de la Generalitat, vaig tornar a Montcada perquè encara estava empadronat en aquest municipi de l’etapa en què vaig residir a Can Miralpeix. L’Ajuntament em va ajudar a trobar allotjament i seguir formant-me”, explica Mohamed, qui ara treballa a un restaurant de Sant Cugat. “Trobo molt a faltar la meva família. Quan tingui tots els papers en regla, vull anar al Marroc per veure els meus pares i les meves germanes”, diu.

 

 

Hamza Jaiteh, de Gàmbia, va decidir emigrar a Espanya als 16 anys “per tenir un futur i ajudar la meva família”. El seu viatge fins a Roquetas (Almeria) va durar nou mesos. “Va ser bastant dur, moltes vegades vam haver de caminar molt i dormir al carrer”, recorda el jove.
Després de passar per diversos centres d’acollida, va decidir anar a Tarragona a viure amb un tiet. “Però jo volia aprendre l’idioma i formar-me, per tant, vaig decidir tornar a un centre d’acollida”, explica Hamza, qui va entrar a Can Miralpeix l’any passat i, des de fa uns mesos, viu a Can Ewok. En l’any i mig que porta al centre montcadenc, ha perfeccionat el castellà, ha fet un curs de soldadura i ara n’està fent un altre de temes relacionats amb la construcció. També juga a futbol, concretament a l’equip juvenil del CD Trinitat. En només tres partits que ha disputat, ha marcat set gols, convertint-se en el jugador amb millor coeficient per matx.
“Soc molt feliç aquí. A més, ara ja tinc el NIE i el permís de treball per dos anys més”, destaca Hamza, tot i que reconeix que s’enyora molt de la seva família. “Quan tingui feina i guanyi diners, m’agradaria moltíssim visitar els meus pares i els meus germans, que fa molts temps que no els veig”, assegura.

 

Essa Saine, de Gàmbia, va acordar amb els seus pares que el millor per a ell i la seva família era emigrar a Espanya. Després de travessar Senegal i Mauritània, va arribar al Marroc, des d’on va marxar en pastera fins a Almeria capital i, des d’allà, va anar a parar a Barcelona: “Des de petit, m’havia agradat aquesta ciutat”, comenta Essa qui, com Hamza, vivia a un poble de pescadors a Gàmbia. De la seva estada a Can Miralpeix, Essa guarda un bon record: “M’han ajudat molt, tant els educadors socials com els companys”.
Essa ha fet diversos cursos per aprendre l’idioma i diferents oficis com el de soldador i paleta de la construcció. Aquest mes de desembre ha començat a treballar a l’Ajuntament de Ripollet amb un contracte d’un any fent tasques de jardineria, pintura i neteja de carrers.
“Estic molt content perquè aquesta feina em permetrà ajudar econòmicament la meva família”. A l’igual que Mohamed i Hamza, Essa assegura que el més dur de tot plegat és la llunyania dels seus éssers estimats. “Els trobo molt a faltar, però és el que hi ha, hem d’aguantar”, afirma el jove, qui reconeix que l’absència es porta molt millor sabent que té el caliu de la seva nova família a Can Ewok, formada per educadores i companys.