‘La meva filla m’ha ensenyat a veure la vida d’una forma diferent’

Pamela Ita és la mare de Leia, una nena amb TEA que acudeix al CAID Montcada dos cops per setmana per participar en sessions de teràpia. Leia té 7 anys i estudia primària a l’escola Reixac amb el Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI)

Leia, de 7 anys, amb la seva mare Pamela Ita, davant al CAID Montcada, a Terra Nostra
Laura Grau

Leia té 7 anys i és usuària del CAID de Montcada des del 2018. Hi fa dues sessions setmanals, una de logopèdia i una altra de teràpia grupal amb altres infants afectats d’algun Trastorn d’Espectre Autista (TEA). La seva mare, Pamela Ita, d’origen peruà, ha notat avenços importants en l’evolució de la nena, que estudia primària a l’escola Reixac amb el Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva (SIEI).

Quan va notar que la seva filla era diferent?
Quan tenia nou mesos, al seu pare i a mi ens estranyava que no respongués al seu nom quan la cridaves. Quan va complir el primer any de vida, deia molt poques paraules i no avançava en el llenguatge. Li vaig comentar aquests fets a la seva pedia­tra i em va derivar al servei de Detecció, Atenció, Prevenció i Suport a la Infància de Montcada (DAPSI). Al cap de sis mesos, em van donar el diagnòstic, TEA en un grau moderat. Van ser ells els qui ens van recomanar acudir a Adimir.
Quina va ser la seva reacció?
Vaig començar a buscar informació sobre el TEA perquè al país on jo provinc hi ha idees molt equivocades sobre aquesta malaltia. Després de preguntar-me mil vegades, per què a mi, el següent pas va ser acceptar el diagnòstic i aprendre a viure amb la realitat de Leia.
Com està evolucionant Leia?
És un procés lent, però va fent progressos. Cada pas endavant és una gran alegria per als qui l’estimem.  Encara li costa posar en paraules els seus sentiments i allò que està passant al seu voltant, però ha millorat molt en el llenguatge i la relació amb els altres infants. Les seves companyes de classe saben què li passa i entenen que Leia, de vegades, necessita moments per jugar sola. A casa i a fora, també intento respectar els seus temps i trobar l’equilibri entre el seu jo i el món exterior. Leia m’ha ensenyat a tenir paciència i a veure la vida d’una forma diferent.
Creu que hi ha prou sensibilitat en la societat sobre aquest tema?
Ara hi ha més informació que abans sobre aquests trastorns, però encara generen por i incomprensió entre algunes persones. Leia és una nena feliç, li encanten els animals i és molt bona dibuixant. Però, de vegades, no entèn el que passa al seu voltant i pot tenir reaccions inesperades. Demano comprensió a les famílies perquè es facin càrrec de la realitat d’aquests nens abans de jutjar la seva conducta.
Hi ha prou recursos per als infants TEA?
Estic contenta del suport que Leia té a la seva escola i al CAID de Montcada. També és molt important el paper del Dapsi. Tot i així, les administracions haurien de destinar-hi més mitjans, perquè els pocs serveis que hi ha són bons, però estan saturats.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari