L’alcaldessa defensa que els catalans puguin decidir el seu futur

L’edil considera que la “complicada” situació que es viu a Catalunya només es pot resoldre per la via política

Som i serem allò que democràticament decidim els homes i les dones de Catalunya; de res servirà menysternir i amenaçar, perquè la voluntat majoritària i democràtica no té aturador. Amb aquestes paraules ha clos aquest matí l’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA) el seu parlament a l’acte institucional organitzat per l’Ajuntament a la plaça de l’Església. Un desig que ja va expressar l’any passat però que enguany té una major trascendència en l’actual context polític, al qual l’edil s’ha referit dient que el moment és “complicat” i que cal gestionar-lo, ha dit, “amb saviesa i el cap fred, treballant per trobar espais de trobada i d’unió”.

Per a Campos, és obvi que la sentència del Tribunal Constitucional retallant 14 articles de l’Estatut, al 2010, va ser el punt d’inflexió perquè una àmplia majoria social comencés a manifestar el seu descontentament amb l’actual marc autonòmic. S’ha demostrat estret, anacrònic i fustrant perquè no reconeix ni la personalitat nacional de Catalunya ni la plena voluntat d’autogovern, ni tan sols els recursos econòmics necessaris, ha dit l’alcaldessa, tot afegint que “el consens polític de la transició s’ha esgotat i cal establir un nou marc, un nou procés constituent on la ciutadania tingui el màxim protagonisme per decidir-ho tot”. En aquest punt, Campos ha criticat el posicionament del govern del PP a qui ha acusat d’haver apostat per la passivitat i la via judicial “enfront un problema que només es pot resoldre des de la política”. En el seu discurs, l’edil també ha tingut paraules de condemna per a les polítiques migratòries de la UE davant la crisi dels refugiats i de record per a les víctimes dels atemptats a Barcelona i Cambrils tot felicitant les forces de seguretat i els equips d’emergència per la seva actuació.

Societat civil

Per part de la societat civil, enguany a l'acte de la Diada l'Ajuntament ha convidat a intervenir la jove de 15 anys veïna de Terra Nostra Safa Chaudhry i Ramon Piqué, detingut al 1992 en la denominada ‘Operación Garzón’ i president de l’Associació Memòria contra la Tortura. Chaudhry, amb un parlament breu però apassionat, ha posat en valor el paper de les generacions que durant segles han defensat la llibertat de Catalunya i ha dit que cal posar la mirada en futur: Pensant en el més joves i els que encara han de venir hem de mostrar al món que tenim una Catalunya convivencial, oberta, compromesa amb la justícia, amant de la llibertat, solidària, respectuosa i tolerant”. Chaudhry, que ha rebut els aplaudiments del públic en diverses ocasions, també s’ha manifestat amb contundència en contra del terrorisme. “El que ells volen és desestabilitzar la nostra convivència però no saben que som una societat unida i aquesta és la seva feblesa, perquè cada cop que intentin atemptat contra la nostra integritat, estarem més units que mai”, ha dit.

Piqué, per la seva banda, ha recordat el paper de l’independentisme als anys setanta i vuitanta, quan ell va començar la seva militància. Una de les primeres actuacions va ser en contra de l’aprovació d’una Constitució que perpetuava la monarquia i desterrava el dret d’autodeterminació”, ha explicat. L’any 1992 va ser detingut i torturat en el marc de l’‘Operació Garzón’, experiència que no el va fer desistir de les seves conviccions. “Ens volien humiliats i vençuts però no ha van aconseguir”, ha assegurat Piqué qui també ha tingut paraules de record per a aquelles persones que han estat un referent per a l’independentisme: “Contràriament al que es diu, no és un moviment nascut de la burgesia, té unes arrels clarament populars vinculades a la classe treballadora, als revolucionaris i als defensors del país”. Piqué ha reconegut que fa 25 anys, quan va ser detingut, era inimaginable pensar que el moviment tindria el caràcter transversal que té avui dia i, davant el que considera una oportunitat històrica per a Catalunya, ha instat la ciutadania a participar al referèndum de l’1 d’octubre.

Absències destacades

A l’acte institucional, per primer cop des que l’Ajuntament el va començar a celebrar, no hi ha hagut cap representant del PSC ni a l’entarimat ni a l’ofrena floral. Aquesta absència s’ha sumat a les que ja són habituals per part de Cs, PP i la CUP –tot i que l’exregidor cupaire, a l’espera que prengui possessió del càrrec el seu substitut, al Ple de setembre, sí que hi ha participat com a públic.

Participació d’entitats

L’acte s’ha iniciat poc després de les 11h amb l’arribada a la plaça de l’Església dels Gegants de Montcada i Reixac, acompanyats de la Colla de Dracs i Diables de Can Sant Joan. Després dels parlaments, han actuat conjuntament les corals Mare de Déu del Turó i Giravolt i s’ha fet l’ofrena floral a càrrec de l’alcaldessa i els portaveus municipals Óscar Gil (ICV-EUiA), Jordi Sánchez (ERC), Mar Sempere (Círculo) i Joan Carles Paredes (PDeCAT). L’acte ha acabat amb el Cant dels segadors i l’actuació dels castellers que han fet un pilar de 3.

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari