Quatre ciutats unides per un objectiu comú

Tres ciutats metropolitanes –Montcada i Reixac, Sant Feliu i l’Hospitalet– i Múrcia capital comparteixen des de fa anys una experiència comuna: la lluita per aconseguir el soterrament de línies fèrries al seus respectius nuclis urbans. Aquest anhel arrenca des que l’Estat va anunciar, allà per la dècada dels anys 80, la construcció de la Línia d’Alta Velocitat. Si bé inicialment el projecte es va rebre a l’àmbit local com una nova agressió al territori –en plantejar-se en molts casos en superfície– al final va acabar esdevenint una oportunitat. Quan el Ministeri va decidir soterrar la LAV s’obria la porta a fer el mateix amb alguns trams de les línies de rodalies que trinxen les ciutats. El compromís de l’Estat es va traduir en convenis que es van signar en època de ‘vaques grasses’ –durant la dècada del 2.000– però que van quedar en paper mullat per manca de pressupost. Actualment, Montcada i Reixac, Sant Feliu i l’Hospitalet tornen a tenir un nou compromís sobre la taula, signat en aquesta ocasió pel ministre de Foment en persona, Íñigo de la Serna, i segons el qual d’aquí a dos anys es posaran en marxa els soterraments compromesos.

L’experiència viscuda fa que tant els ajuntaments com les diferents plataformes ciutadanes que s’han creat al voltant d’aquesta reivindicació defugin del triomfalisme a l’hora de valorar la situació, que coincideixen a definir com "moderadament optimista". Així es va posar de manifest ahir durant la taula rodona que es va fer a l’Auditori Municipal en el marc de les V Jornades pel soterrament, que va ser moderada pel periodista Jesús Abad i que es va fer en castellà per deferència al representant murcià.

"Per arribar fins aquí crec que ha estat determinant haver-ho fet al costat de la Plataforma Tracte Just i teixint complicitats amb altres administracions com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i òbviament, el Ministeri, Adif i els municipis de l’Hospitalet i Sant Feliu", va manifestar l’alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA) durant la seva intervenció tot celebrant el canvi de tarannà que hi ha hagut arran del canvi de direcció a Adif, actualment amb Juan Bravo al front. L’edil es va mostrar partidària de mantenir aquesta línia, de seguir fil per randa que es concretin els acords i de fer pinya en cas que hi hagi un nou incompliment per part de l’Estat a qualsevol de les localitats afectades. Campos va reconèixer que fins que les obres per soterrar l’R2 no comencin no desapareixerà el sentiment d’incredulitat i va avisar que, en cas contrari, la població estarà amatent i disposada a sortir al carrer a lluitar per aquesta reivindicació històrica. L’edil també va assenyalar que, en paral·lel, l’Ajuntament negocia amb Adif i Renfe canvis als passos a nivell i les tanques de les vies per millorar la seguretat.

Històries compartides

Manuel Leiva, regidor de Sant Feliu de Llobregat, es va mostrar optimista quant al conveni que permetrà soterrar un quilòmetre i mig de les línies R1 i R4 que passen pel seu municipi. El pressupost de l’obra és d’uns 133 milions d’euros, que seran assumits íntegrament per Adif, i el termini d’execució, de gairebé 4 anys. "Sempre amb un punt de prudència, ara tenim la confiança que el projecte es farà, ja que per primer cop ha estat el ministre en persona qui ha vingut a dir-ho", va manifestar l’edil tot destacant la lluita de les ciutats de l’entorn metropolità per subsanar problemàtiques derivades d’infraestructures que donen servei a Barcelona.

El tinent d’alcalde d’Espai públic i Urbanisme de l’Hospitalet, José Castro, també va explicar la llarga lluita del municipi per aconseguir el soterrament de línies i fer realitat un conveni signat fa 17 anys que va quedar en un calaix per manca de pressupost. "Tenim quatre quilòmetres de vies al nucli urbà i, com a molt, ens soterraran la meitat, un tram de l’R2 i un altre de l’R4; a més, el projecte inicial s’ha hagut de refer perquè tècnicament era massa complexe", va dir. L’actuació està pressupostada en més de 600 milions d’euros. La plataforma ciutadana creada a la localitat l’any 2000 per reivindicar el projecte, l’Hospitalet sense vies, també va estar representada per Manuel Piñar, qui es va mostrar escèptic quant als compromisos del Ministeri: "No hem recuperat la fe, ni amb el ministre ni amb Rajoy, tant de bo m’equivoqui".

La lluita ciutadana

En nom de la Plataforma Tracte Just Soterrament Total Ramon Bueno va qualificar les ciutats representades a la taula com a municipis agermanats. "Totes hem estat damnificades en haver estat enganyades pel Ministeri però si anem plegades serà més difícil que això torni a passar", va dir. El representant de la PTJST va afegir que, malgrat la promesa que el soterrament es farà, el col·lectiu no donarà per finalitzada la lluita pel soterrament fins que l’execució del projecte sigui irreversible i respondrà sortint al carrer cada vegada que hi hagi una víctima mortal a les vies.

Contràriament al cas dels municipis catalans, l’arribada de la LAV a Múrcia està prevista en superfície, motiu pel qual la Plataforma Pro-soterramiento de la ciutat, nascuda fa 30 anys, està duent a terme des de fa sis mesos mobilitzacions diàries per reclamar que el Ministeri compleixi amb el conveni subscrit al 2006. La lluita d’aquest col·lectiu, representat per Joaquín Contreras, va rebre els elogis de tots els participants a la taula rodona.

Auca i música

Després de la taula rodona, el dibuixant Carlos Azagra va presentar l’‘Acua del soterrament’ que mostra en vinyetes la història de la reivindicació a nivell local. Irina Casado va introduir la nota musical amb la interpretació de dos raps.

Per veure tota la taula rodona clickeu aquí

Correu electrònic

Leave this field empty if you're human: