La discoteca Kactus apaga els llums per sempre

L’emblemàtic local del carrer Major tanca les seves portes per motius econòmics després de 49 anys d’història i s’acomiada amb una festa aquest dissabte

Mondelo i Ortuño, al vestíbul de la discoteca, on s'aprecia la barana i l'enrajolat modernista
Els pares d'Ernest Fortuño, Ernest i Lluïsa, a la barra del bar Cactus l'any 1956, quan encara no havien obert la discoteca
Aquesta és la targeta promocional de la primera etapa del Kactus, que va obrir el desembre de 1969

Després de 49 anys en funcionament, la discoteca Kactus tanca aquest dissabte les seves portes de forma definitiva arran de la davallada de clientela registrada en els últims anys i la falta de rendibilitat econòmica. "Ja fa un parell d'anys que el negoci anava decaient i creiem que ha arribat el moment de posar punt final", ha dit a laveu.cat el propietari de la sala, Ernest Fortuño, que continuarà regentant el bar del costat. La sala va obrir les seves portes al desembre de 1969 de la mà d'Ernest Fortuño Povill i la seva dona, Lluïsa Soriano, i va ser una de les primeres discoteques de Montcada i del Vallès. Li van posar el nom de Cactus perquè així s'anomenava la cafeteria que existia abans.

Inicialment, havia de ser un saló per a convits, però Fortuño pare es va decantar per una 'boîte'. Aquest tipus de locals s'havien posat de moda a la Barcelona dels anys seixanta per prendre copes i ballar. Fins i tot, va anar vàries vegades a la sala Bocaccio amb un decorador per buscar inspiració a l'hora de dissenyar la sala i aprofitar al màxim les possibilitats d'aquest edifici modernista, amb sostres artesonats, rajoles hidràuliques, baranes de forja, esgrafiats, una llar de foc amb motllures, vidrieres espectaculars i altres elements propis d'aquest estil arquitectònic.

En la seva primera etapa, la discoteca estava tapissada amb tons fúcsies, vermells i daurats, seguint els gustos de l'època, i l'accés estava restringit a parelles, però poc temps després ja es va obrir al públic en general. A partir de 1986 i, en aplicació de la nova normativa, l'espai es va remodelar totalment, assemblant-se al seu aspecte actual. Fortuño fill es va fer càrrec de la direcció del local als vuitanta amb l'ajut de la seva mà dreta, Manel Mondelo. "En aquells anys es treballava molt de tardes, ens venia molta gent de Cerdanyola i Sabadell per la línia de tren de Manresa, i de Sant Fost, La Llagosta, Mollet i Parets, per la línia de França", explica Mondelo, qui recorda que sala va acollir les actuacions de grups i artistes com OBK, Alan Cook i Pino D'Angio, a més d'una llarga llista de punxadiscos de renom com Tony Aguilar.

A partir del 2.000, les sessions de tarda van començar a davallar i només funcionaven les nits. El canvi d'hàbits del públic juvenil, la menor capacitat adquisitiva i l'atracció per la Barcelona nocturna són altres factors que van contribuir a que Kactus deixés de ser un referent les nits del cap de setmana. "Està clar que el temps del Kactus com a sala d'èxit ja ha passat i ara toca dir adéu i apagar les llums", conclou Fortuño, qui convida tothom a la festa de comiat que tindrà lloc aquest dissabte a la nit.

 

Seccions:
Etiquetes:

Deixa un comentari