Tristesa i indignació, entre els treballadors de Nissan a Montcada

Tristesa, indignació i ràbia són els sentiments que manifestaven la majoria dels treballadors concentrats aquest matí a l'exterior de la fàbrica de Nissan, al campament La Resistance, nom amb què han batejat el punt de trobada del piquet des que va començar la vaga, el passat 4 de maig. Es dona la circumstància que molts treballadors afectats pel tancament s'han quedat a les portes del pla de prejubilació, amb edats compreses entre els 54 i els 60. La majoria porten entre 15 i 30 anys treballant per a Nissan, una empresa amb una trajectòria de 40 anys a Catalunya. 

Daniel Albecija porta 20 anys a Nissan i la seva mirada expressa una profunda decepció amb la decisió de l'empresa. "Hem fet molts sacrificis i la nostra planta ha assolit nivells d'alta qualitat, no és just que ara tanquin i se'n vagin a una altra banda", ha dit. Miquel García, amb 29 anys de vinculació laboral amb Nissan, ha manifestat la seva impotència, a pesar que en la seva opinió, "aquest final ja estava escrit". Tot i així, creu que no s'ha de llençar la tovallola i cal seguir lluitant per revertir la situació. Maribel Ernest, un de les poques dones que treballa a la planta de Montcada –on no arriben a l'1%–, també reconeix que esperava aquest desenllaç, però que igualment "és un cop molt difícil de pair". Manolo Guerrero, que es va prejubilar el passat 31 de març, als 54 anys d'edat, ha acudit al campament en sentir la notícia per solidaritzar-se amb els seus excompanys. Visiblement emocionat, s'ha referit a la plantilla de Montcada "com una gran família que ha de continuar unida per exigir els seus drets".